Les pallasses no fan riure (?)

 

I ara. La Pepa Plana va pujar a l’escenari, va girar-se, va mirar-se el públic, i aquest va esclatar a riure. Fent tan poc, o fent tant, la pallassa Pepa Plana va carregar-se l’afirmació que titula aquest article i tota la fraseologia carpetovetònica que sempre va barrejada amb olor de Brumel i carajillo. Les pallasses fan riure, sí.

Això va ser a Escena Cambrils, una proposta teatral periòdica que es fa al Casal de Cambrils, una programació actual i de qualitat que sembla que hagi arribat per omplir els forats escènics que no s’estan omplint a les tres capitals del Camp de Tarragona.

Veus que no veus era l’espectacle de clown per adults de Pepa Plana i Clara del Ruste (Noël Olivé) que representaven els pallassos clàssics de l’august i l’enfarinat des d’una perspectiva feminista, o sigui, des d’una perspectiva que tractava a tothom igual. Les dugues pallasses repassaven els números clàssics de pallassos, però fets per pallasses, i funcionaven com un rellotge, i eren hilarants i ja està. I ara, no està. Perquè això que no sembla res de l’altre món, és nou, i no ha passat fins ara, i en aquesta tardança segur que hi hem perduts tots: dones i hòmens. Segurament que a la vida ens haurem hagut d’empassar números lents i eixarreïts de pallassos mediocres, i potser la divertida de la companyia estava rentant bombatxos apedaçats o enllustrant sabatots sobredimensionats. Per sort, la Pepa Plana i la Noël Olivé són d’ara, i les podem anar veure, i xalar de la seva rapidesa i espontaneïtat dalt de l’escenari.

«Si ens heu vist és perquè hi som» ens diuen al final de l’espectacle, doncs confio continuar veient-les, i que hi siguin, les pallasses de qualitat, i els espectacles de qualitat com els que des d’aquest 2022 es programen a Cambrils.