L’espectacle més RTV (Reus de Tota la Vida) de la temporada de tardor s’ha exhibit a la Sala Flyhard de Barcelona, al barri de Sants. Tot i que està escrita o dirigida per Israel Solà, aquesta història parteix d’una història original proposada per l’actriu reusenca Ester Cort: la germana petita de tres ha rebut una trucada des d’Austràlia on la seva germana mitjana li pregunta si li donaria un òvul per poder tenir un fill amb el seu marit. La petita diu que sí, i creua mig planeta per sotmetre’s al procés d’hormonació i donació. La germana gran s’ajunta a l’expedició, i es retroben, molts anys després, les tres germanes juntes.
Aquesta comèdia amargant parteix d’un desig de ser mare per arribar a ser una observació, dolça i cruenta, del lloc que ocupes dins d’una família. El lloc teu i els dels altres no sempre és clar, i cada subjectivitat el modifica.
Si la ideia partia de l’Ester Cort, el pes de la representació també recau en la seva antològica interpretació que porta al públic de la maneta per la rialla i el plor en poques rèpliques de distància.
Des de l’Emma Vilarasau no havíem vist a ningú amb la capacitat de plorar en escena i fer plorar al públic com té la Cort. Però aquesta proesa no la fa sola: Meritxell Huertas, Brian Lehane i Carme Poll l’acompanyen magistralment en aquest viatge emocional.
L’espectacle té aquella màgia que a vegades passa al teatre, aquell vol de papallona que és intangible i preciós, i que públic i crítica saben captar i que per això han exhaurit entrades de la Sala Flyhard des de gairebé els primers dies. Sembla que l’espectacle tornarà a fer temporada per poder satisfer les demandes del públic, i entretant caldria que passés per Reus perquè, sense que es digui en cap moment, aquesta història que passa a les antípodes, ens arriba amb un ressons molt familiars.
Article publicat a la NW de desembre de 2022. L'últim número de la revista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada