Potser l’hem esperada tot l’any o potser
ens agafa desprevinguts, però ja hem arribat a la Festa Major de Sant
Pere i de bracet l’estiu. Arriba el temps de trencar amb les obligacions i la
rutina per a submergir-nos en l’efervescència festiva. En els pocs dies i les
curtes nits (o al revés, tant hi fa) que duren les nostres festes, abandonem la
nostra ataleiada individualitat per a sentir-nos, més que mai, integrants d’una
comunitat que vibra amb tot el seguit d’actes que ha estat preparant tot l’any
amb esforç i il·lusió. La festa aplega diferents generacions i estrats socials
al voltant d’uns ritus que són símbol d’identitat d’una col·lectivitat ben heterogènia.
La festa com tota obra humana és viva i plena de canvis i contradiccions, és
sempre en construcció, com una Torre de Babel que s’enlaira per a què tothom hi
pugui dir la seva. Els
autèntics protagonistes de la
Festa Major són aquelles persones que treballen tot l’any per
a recuperar el Ball de Galeres, per a construïr les Barraques de Festa Major,
per a programar concerts al seu bar o per a la futura recuperació del satíric
Ball de Dames i Vells, entre molts d’altres. I finalment cito la primera frase
d’El bell estiu de Cesare Pavese, que talment es pot aplicar a
les Festes en què estem immersos: “En aquells temps sempre era festa. N’hi
havia prou amb sortir de casa i traspassar el carrer...”
Publicat al Punt el juny de 2001
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada