El Teatre Fortuny ha tingut l’encert de
portar, a la nostra ciutat, Woyzeck, potser l’obra més interessant del
Festival Grec d’enguany. Woyzeck és l’obra mestra de Georg Büchner que,
quan va morir als vint-i-tres anys de tifus, va deixar inacabada i amb quatre
versions diferents. Woyzeck és el nom del miserable protagonista d’una
angoixosa història que ens mostra, sense pudor, tota la baixesa de la condició
humana. Basant-se en un cas real, Büchner ens relata cruament la història d’un
fuseller de l’exèrcit que és explotat pel seu superior, sotmès a uns estranys
experiments per part d’un lúgubre científic i enganyat per la seva companya.
Atrapat dins d’un engranatge tant gris com ell, la revolta desesperada que Woyzeck
duu a terme contra la seva fatalitat resultarà tant eixorca com la de L’étranger
de Camús.
Woyzeck fou una rara avis en
el seu temps, de manera que no fou estrenada fins el 1913, just a temps per a
donar peu a l’expressionisme alemany i sobretot per a ésser el referent
literari immediat de Bertold Brecht, el qual fins i tot va voler estudiar
medicina per emular Büchner. Ricard Salvat considera Woyzeck com el
primer “drama proletari”, gènere que Brecht conrearia profusament amb obres com
Santa Joana dels escorxadors o Mare coratge. A cent anys de
distància els dos dramaturgs s’agermanen en denunciar la mesquinesa d’un
sistema que prostitueix al poble i que després linxa al pobre desgraciat que en
un moment donat descarrega tot l’odi que ha anat rebent en comptagotes de la
seva societat. La traducció i proposta de Feliu Formosa recull els 27 fragments
que havia deixat Büchner i els converteix en peces que encaixen a la perfecció
entre sí. La inquietant posada en escena d’Àlex Rigola llegeix el text de
Büchner amb una violenta frescor i sap embolcallar-lo amb una escenografia
hermètica, que engabia com a feres, un reguitzell d’excel·lents actors. Aquests
amb una treballada i molt dura interpretació posen el cor de l’espectador en un
puny i l’angoixa i la desesperança de tota la colla de personatges esparracats
travessa la quarta paret i s’abat sobre el pati de butaques. En el paper de
Woyzeck destaca amb llum pròpia un irreconeixible Lluís X. Villanueva, Mingo
Ràfols aconsegueix una interpretació acuradíssima i Daniela Feixas dibuixa
líricament el personatge de Marie. Menció a part mereix l’encert de Rigola de
donar al robust Pep Jové un paper d’infant que resol amb escreix. També cal
destacar les correctes actuacions de Carles Canut i del camaleònic Boris Ruiz.
La resta d’actors i actrius tampoc no desentonen i són una peça més d’aquest
excel·lent trencaclosques inquietant que és el Woyzeck d’Àlex Rigola i
Feliu Formosa. Però tots els trencaclosques tenen el perill de no poder ser
resolts pel públic.
Woyzeck de Georg Büchner. Traducció: Feliu Formosa. Intèrprets: Lluís X.
Villanueva, Mingo Ràfols, Daniela Feixas, Pep Jové, Gavina Sastre, Miquel Gelabert, Carles Canut, Joan Carreras, Boris Ruiz, Mireia Aixalà.
Direcció: Àlex Rigola.
Publicada a la Revista del Centre de Lectura. Quart trimestre de 2001.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada