De Benifallet a l’Ullal per Costumà

El vent i la pluja ens van privar d’anar a veure Lo faig pare, per tant vam fer una excursió per indrets més assequibles tot i que no menys bonics. De Benifallet sortim pel camp de futbol, per darrera de l’ermita de la Mare de Déu de Dalt i agafem el camí vell de Cardó que ens durà a Costumà, un topònim que ens recorda un antic poblament del qual no en queda gaire. Tenim marques grogues que ens guiaran sense problema. Guanyem alçada suaument, sorprèn que

entremig del no res els pagesos d’abans hi feien marges de pedra seca per a tenir-hi un o dos olivers, la fam esmola l’enginy i la feina. Arribem a la cruïlla, trobem el camí dels senyors de Costumà, marcat en verd, que crec que ens duria a la Baronia de Costumà. Trenquem a l’esquerra seguint les marques grogues fins que arribem al barranc del Mas, allà ja no hi haurà més marques perquè no hi ha gaire llocs per on escapar de les dues parets del congost. 

Estem una bona estona saltant entre pedres que mullades per la pluja patinen com el gel, però amb paciència i una mica de perícia ningú no pren mal. Una mica abans de les tres hores de sor􀢢r del poble el barranc s’eixampla i trobem la font de l’Ullal, en un no res ja serem al Mas de Catxorro, l’Ebre i la carretera que ens torna al poble.