Siurana


Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d’espais, d’abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,

l’aire té una quietud esfereïda:

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l’esglesieta obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finar l’aspra Siurana

desfeta en rocs per carregar les fones.



Josep Carner

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars