A Reus... algú ho havia de dir


Perdoneu que sigui tan prosaic, algú ho havia de dir: a Reus les voreres estan plenes de tifes de gos. Plenes, curulles, farcides, atapeïdes i tots els sinònims que vulgueu. Als barris, als afores, als carrers més cèntrics i comercials, a la mínima que et despistes ja hi has posat el peu al damunt. Cada vegada que has de sotmetre't a la tortura de netejar la merda que ha quedat emplastrada al dibuix de la sola de la sabata t'adones que només una pàtina de maquillatge ens separa del tercermundisme. A la plaça Mercadal ja poden fer cada dia a les set del vespre espectacles de llums i música, a l'estil del Times Square novaiorquès dels anys vuitanta, que si la ciutat està sembrada de cagarades de gos la imatge de tot plegat és ben galdosa. I algú dirà: “Jo tinc gos i sempre en recullo les caques.” D'acord, però mai haureu vist a ningú queixar-se que els que tenim periquitos llencem les seves deposicions al carrer, o que els que tenim gats els portem a orinar als sorrals dels parcs infantils. La responsabilitat de tot plegat no és només d'aquest consistori, ni de tots els anteriors. Malgrat anys i panys de pedagogia, de sancions i de neteja, els ciutadans propietaris de gossos continuen deixant els excrements de gos de manera sistemàtica a la via pública. Doncs potser algú s'hauria de començar a plantejar si els gossos i les ciutats plenes d'irresponsables són compatibles.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars