Començo una sèrie amb les millors sèries que he vist fins a l'estiu de 2012
No
queda clar si és una sèrie d’intriga polítíca, o de Senyor del anells. Game of
thrones és una gran sèrie, amb un gran pressupost, amb un gran repar ment i uns
no tan grans finals de temporada.
En
tot cas és una sèrie molt cuidada, des del tols d’inici i la música, al
vestuari, als exteriors i a les interpretacions. El tema de fons és el de
sempre: el poder i el sexe. Molt de sexe, per cert, i en moltes modalitats, què
està fent l’Obama a les puritanes ments nord-americanes?
Game
of thrones és un West wing amb espases, l’únic que els derrotats, enlloc de
perdre eleccions, perden el cap. De fet podria ser una magnífica sèrie
ambientada a l’Europa medieval, amb tots els embolics de vassallatges i
matrimonis de conveniència que hi havia. Només que aquesta sèrie que es basa en
els llibres de RR Martin, introdueix dracs, mags, zombies i altres éssers fantàs
cs, amb comptagotes, això sí. Segueix...
Un dels pilars per on s’aguanta la sèrie és en l’actor Peter
Dinklage, sempre és agraït de la colla dels dolents i a sobre que el teu
personatge tingui sentiments i
intel·ligència. Guardonat amb un Emmy per la seva interpretació, una de les
caracteristiques d’aquest monumental actor és que només fa un metre trenta-cinc,
però això no ha impedit que tingui una fantàstica trajectòria artística, un fet
impensable per aquestes contrades. Quantes persones que no siguin joves-blancs-guapos tenen
oportunitats a la TV catalana i espanyoles?
A
banda d’aquest maquiavèlic personatge trobem un reguitzell llarguíssim de
personatges molt ben ideats i interpretats.
El gran hàndicap de la sèrie és la pròpia temàtica de dragons
i masmorres. Per una banda bona part del públic detesta aquestes fantasies, i
per l’altra, aquesta temàtica afecta, de moment només tangencialment, la trama
global d’una història que per si sola és excel·lent. Precisament és aquesta
importància dels elements màgics que fa que aquesta sèrie només estigui al lloc
dotze d’aquest rànquing. Els dos finals de temporada que hem vist s’han tancat
amb un ”deus-ex-machina”, mercès d’un abús de la fantasia heroica, i no pas a
una de les filigranes del guió a les quals ens tenen acostumats.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada