Dos, tres, cent Cossos!

Finalment va haver-hi festival COS 2012 per a felicitat de tots aquells que estimem el teatre. El festival COS potser no és el festival més populós de la ciutat, però potser sí el més rendible i rentable artísticament. Tot i ser el germà petit dels festivals reusencs, el COS ha servit de pedrera de grups i artistes reusencs i comarcals, i per altra banda, hi ha passat espectacles internacionals que fregaven el sublim. Mostra d’això és pas per la ciutat del ja mític mim francès Marcel Marceau. Precisament deixebles del millor mim de la història eren els integrants de la companyia belga Chaliwaté que van presentar en un desmaduixat Teatre Fortuny, quina injustícia, l’espectacle Joséphine. Aquest gloriós espectacle ha vingut a Reus de la mà del projecte europeu EMIX del qual el COS n’és cofundador i que sembla que serveix perquè els diners que es destinen en caixets estiguin ben gastats i mai no es compri gat per llebre. Doncs en el cas de Joséphine ens trobàvem amb un espectacle de virtuosisme gestual al servei d’una història, que ens feia confondre els records amb la imaginació, Tot plegat adquiria una aura màgica que només sap servir aquells que mesuren els ritmes amb intel·ligència. Els Chaliwaté, emprant una tècnica neta i depurada, ens regalaven un espectable feliç, que et feia riure i t’entendria, que et feia emocionar, que és la premissa de l’art. Aquesta parella aconseguia que semblés fàcil el que és difícil, i que fossin belles les tasques més quotidianes, sense caure en l’insípida vulgaritat que ara està tant en voga. En definitiva: un espectacle rodó, aconseguit amb un gran precisió gestual i esforç lingüístic. Altra vegada el COS, tot i enguany estar prim i xuclat com mai, ha mantingut l’essència que el caracteritza: aposta per grups de casa i, alhora, saber trobar a l’estranger l’excel·lència per tal que en puguem aprendre.

En una ciutat en la qual els sindicats i els comitès d’empresa municipals pretenien manifestar-se en contra d’una representació teatral, més que mai cal cultura. Davant de la incultura fa falta més cultura i més teatre… Fan falta dos, tres, cent Cossos!