El
procés d’independència d’Escòcia fa que molt sovint veiem per la televisió o
els diaris el Parlament d’Edimburg, un edifici magnífic que va ser dissenyat
pel català Enric Miralles. Curiosament el disseny va ser escollit per una
votació popular entre diversos projectes.
A Reus va passar tot el contrari: per
culpa de la pressió ”popular” es va desmantellar un passeig dissenyat per
Miralles i construït els anys 90.
Tal com diu Juan Manuel Zaguirre, el
Passeig Prim era una fita de l’arquitectura contemporània, i ens deia:
”Les propongo un fácil ejercicio que aconsejo realicenal
anochecer. Consiste en colocarse en el centro del Passeig Prim entre el tramo
recientemente remodelado y el tramo diseñado por E. Miralles, más o menosa la
altura de la calle
Mare Molas. Si miran en dirección a la Plaça de les Oques les
espera un largo paseo que cansa sólo de mirarlo y con una iluminación que ofrece
una imagen monótona del recorrido. Si por el contrario miran en dirección hacia
la Plaça Pastoreta ,
y a pesar delas múl ples mu laciones realizadas, se abre un recorrido pensado
para descubrir paso a paso la realidad de un paseo concebido para quedarse y no
para recorrerlo velozmente, en el que la iluminación crea ambientes
diferenciados de descanso, de paso o de ocio.
Una
vez realizado el ejercicio y tras un corto periodo de observación y reflexión
es cuando te percatas de las grandes diferencias entre sendas intervenciones,
incluso se puede trazar un paralelismo sorprendente entre ambas soluciones.
Mientras Miralles con a en los arbustos y la madera en el pavimento para amor
guar el impacto de una gran super-ficie pavimentada, la intervención actual
apuesta por introducir más asfalto en la “coca” central, u lizar pavimentos muy
duros y reducir la mínima expresión la vegetación.
Si
Miralles confiaba en la iluminación para crear “ambientes acogedores”, la
actual solución prescinde de esta inqui-etud e ilumina el paseo como una calle
o avenida. Y, finalmente, si Miralles coloca los bancos para que el paseante a
la vez de descansar descubra otras perspec vas del Paseo, la actual solución te
produce tor colis si pretendes tener un mayor campo visual”
Malauradament el passeig va ser desmantellat per les queixes
d’uns quants veïns. Eren tots? La majoria? No ho sabrem mai. No es va fer una
consulta com es va fer a Escòcia. Es va fer cas als que més cridaven. La major
part del Passeig va ser desmantellat, però en darrer moment, no sé si va ser
vergonya, lucidesa o per què va ser, l’Ajuntament de l’època va decidir
mantenir uns pocs vestigis de l’obra de Miralles: els fanals i les tapes de
registre.
Això
va ser respost amb una brutal fúria. Com que els al·legacions van ser desestimades, l’Associació de Veïns va presentar un recurs d’apel·lació que el TSJC
va deses mar. A banda també hi va haver tota una campanya contra aquests
fanals, on fins i tot vam poder veure cartells on hi havia un dibuix dels
fanals en flames. Desconec el motiu de tan d’odi contra una obra
arquitectònica.
Sigui
com sigui, la veritat és que Reus va fer un paper bastant galdós. Imagino que
quan va ser construida la
Casa Navàs tothom la devia considerar horrorosa, i avui dia
tots l’admirem, però al segle XIX ningú no va proposar d’enderrocar-la. Senyal
que potser en alguns temes no hem avançat tant com ens creiem. Com a descàrrec,
l’any 2010 es va encarregar el cartell de la Festa Major de Sant
Pere a Benedetta Tagliabue, arquitecta i companya d’Enric Miralles. Com
volent-nos disculpar per ser tan d’aquesta manera.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada