Hi hauria d'haver un ventilador de tres llargues aspes que penja del sostre, i que gira lentament. Ni això. L'ambient és soporífer igualment. L'espera es fa llarga entre els taulells de marbre de sepultura. Sempre hi ha un senyor madur eixugant-se la suor de la calba amb un mocador blanc. O sembla que hi sigui, així com un nen plorant, i al carrer una carreta carregada de fenc que s'espera sota el sol aspre. Hi ha unes fotografies de paisatges en blanc i negre que cada any que passa estan més esgrogueïdes.
L'oficina de Correus de Reus podria ser l'escenari per alguna pel·lícula de cinema negre dels anys quaranta o una cinta de 'mariacis' i galans engominats. Sembla que el temps no avanci i els lleus canvis serveixen perquè els pobres habitants d'aquesta província colonial puguin venir a recollir sobretot els certificats de constrenyiment.
La porta no s'obre cap a enfora, si un dia hi ha una emergència l'oficina, serà una ratera, suposo que llavors emetrien un comunicat de dues línies on lamentarien la llàstima que senten de perdre uns quants contribuents colonials, i tal dia farà un any.
Tampoc hi ha una rampa, si vols accedir-hi amb cotxet, et fots. Les persones que portem la canalla amb carretó no ens toca anar a buscar les cartes, deu ser una cosa de mascles alfa això d'anar a tirar, encara que siguin les cartes. Però els que els tocaria denunciar-ho estan massa ocupades a posar els plurals en femení per a parar-hi esment.
El marbre de les escales d'accés és prou vell perquè el desgast l'hagi polit, i ens faciliti fer salts acrobàtics que ens entrenaran per participar en la Fira del Circ, ei! I sense xarxa, que a les colònies som molt valents. Però això, segons alguns polítics, són coses que no importen a la gent de les colònies. No tenim remei, ens queixem és vici, per insolidaritat i perquè som uns infeliços i uns desagraïts de tot el que fa per nosaltres la metròpoli.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada