L'avar

Servidor no va anar al COS, em va fer mandra. Aquella mandra inabastable que fan les coses que no et ve de gust fer, o pitjor, que ja t'han deixat de venir de gust. Que el festival COS, l'activitat cultural més estimulant de la ciutat,  es convertís en un poti-poti de teatre gestual i dansa, em va fer sentir com quan erapetiti jugant a l'Oca queia a la casella de la calavera, precisament això queia pels volts de Tots Sants. M'encanta la dansa, a casa tinc petites hooligans d'aquest art, i crec que és fantàstic que estigui ales programacions estables dels teatres, i no desplaçant al teatre gestual o a la Comèdia de l'Art dels pocs reductes que tenien.  

Exercida la meva mandrosa reivindicació, vaig anar sobre segur a rescabalar el meu amor pel teatre. L'Avar de Moliere, protagonitzada per Joan Pera m'oferia dues hores de plaer sense compromís, luxúria escènica i localitats exhaurides. Vinga xaval, que només es viu una vegada! No eren promeses fàtues, el muntatge no decep, per cert... Per què costa tant veure espectacles així? Tan petits som? En fi, sembla que només la productora Focus i Joan Pera poden mantenir la grandesa del teatre: escenografia, vestuaris, repartiment... Val a dir que el Pera no ha arribat on és només amb talent, llest com una fura, es sap sempre rodejar d'elencs magnífics que li donen la rèplica exacta al moment just. Les estrelles que recordem del firmament estan en constel·lacions ben brillants.  Llàstima que l'Elena Tarrats no hagués estat indisposada el dia de la funció a Reus, si no el bolo hagués estat rodó.  Però l'Avar d'aquest 2016 només haurà servit per repassar el clàssic, cap proposta, cap interpretació actual, ni una candorosa moralina. S'ha representat de manera excel·lent el text de Moliere, i prou. Buscant-hi la part positiva: encara podem fer muntatges grans en català. Anem a petar al resistencialisme, que trist.

Publicat a la NW de novembre de 2016