Dimarts vaig poder escapar-me a veure el Ball del Naixement de Jesús a Betlem, un ball parlat que va ser recuperat l'any passat, i que enguany n'he refet el text per tal que adaptés l'estructura pròpia dels balls parlats. L'any passat va ser l'Orfeó i enguany els Arrelats que han aixecat el ball.
Escriure de cap i nou un ball parlat del qual no se'n té el text ni una descripció és agosarat, però cal arriscar-se. Joan Amades ens explica que aquest ball va ser representat a finals del segle XIX pels carrers de Reus i ens en deixa la partitura i un gravat, i poca cosa més. Per poder reconstruir-lo he hagut d'anar a veure quin tipus de teatre nadalenc es feia llavors. En aquell temps hi havia un text popularíssim, antecedent dels Pastorets, que es deia Los Pastorcillos en Belén, ó sea el nacimiento de Jesucristo. Aquests van ser els primers Pastorets publicats, el 1844 a Igualada, i no devien diferir gaire dels Pastorcillos en Belén que es van representar el 5 d'octubre del 1878 al teatre Principal de Reus, o el que el 1897 i posteriors es feia al Col·legi dels Pares de la Sagrada Família. A finals del segle XIX tenim una certa promiscuïtat entre el teatre de carrer i el de sala, de manera que un espectacle de sala podria reproduir-se al carrer, i a l'inrevés.
Basant-me en aquest antecedents, i en els popularíssims Pastorets de Folch i Torres vaig muntar l'estructura d'aquest Ball del Naixement. El ball té cinc actes, o sigui, pensat per a representar-se en cinc espais o places, i està escrit completament en heptasíl·labs i en vers. Els personatges del poble rimen els versos parells, mentre que els personatges celestials (arcàngels, Josep, Maria,...) rimen parell i imparells, en ABBA i en menor mesura ABAB. En total el ball té aproximadament uns 320 versos i inclou dues cançons cantades: La primera és un fragment del Cant de la Sibil·la que anuncia l'arribada del Salvador, estem acostumats a tenir notícies d'aquest cant com a part de la Missa del Gall d'algunes ciutat, però segons una Consueta mallorquina del segle XVI (Manuscrit Llabrés) trobem aquesta integrada dins les representacions del naixement de Jesús. El Concili de Trento i següents prohibicions expulsarien aquestes representacions al carrer, mentre que en alguns casos el Cant es va poder conservar a les esglésies. L'altra cançó és el conegut Petit vailet, més conegut com Xarrampins, en les corrandes de la cançó s'hi inclouen temes d'actualitat. Aquí bec directament dels Pastorets de Folch i Torres que cada edició -el text així ho indica- estrenen unes cobles que ironitzen sobre el que ha passat durant l'any.
És estrany escriure un text i mesos després veure'l representat. Un s'imagina les coses d'una manera i qui ho llegeix i interpreta ho fa d'una altra. De fet quan un posa en circulació un text deixa de ser teu i per tant tothom pot fer-ne l'ús que li convingui. No es pot pretendre publicar i després agafar-te-la amb paper de fumar.
I tot plegat per què? A vegades quan fas una feina així t'ho preguntes. Quin sentit té muntar una peça del XIX en ple XXI, per molt actualitzada que estigui? La resposta me la van donar, sense dir-me res, una família sud-americana que va seguir amb atenció el ball. Si aquesta ha de ser una eina perquè algunes de les noves comunitats del nostre país trobin punts en comú amb la nostra cultura, doncs ja paga la pena l'esforç.
Deixem-nos de teories, el teatre funciona en escena i no en congressos i dissertacions que no duen enlloc. Us recomano que si us interessa hi aneu. Tornen a sortir el 29 de desembre i el 4 de gener.
Llàstima que al portal de Jesús el brogit dels cotxes i dels passavolants no deixi sentir res del que diuen. No passa res, l'any que ve ja trobaran espais més indicats, tranquils i silenciosos. I de passada, també ens donaran els horaris detallats dels espais. Roma no es va fer en un dia, ni les tradicions tampoc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada