El Ball de Marcos Vicente (I: teatre i educació)

Enguany a l'Escola La Vitxeta de Reus es recuperarà el Ball de Marcos Vicente. Això no és una dansa com podria ser un ball de bastons o unes sardanes, sinó que és un ball parlat, o sigui, el teatre popular de carrer de la Catalunya Nova. Un ball parlat és el que diu al seu nom: té una part parlada i una part dansada. No és una cosa tan estranya. el teatre isabelí que conreava Shakespeare era bàsicament això, amb la diferència que els anglesos ho van convertir en un immens negoci i això va esperonar als escriptors professionalitzar-se.

 Potser a algú li xoca que això es faci des d'una escola, no sé si li estranyaria tant si es digués que es fa una obra de teatre al carrer com tantes se'n fan. Estan prou assumides les virtuts que té el teatrecom a eina pedagògica, però les recordo breument: la millora de les competències comunicatives, artístiques i musicals de l'alumnat, també es treballa l'aprenentatge de la llengua catalana i la seva utilització. El teatre és una treball d'equip, en el qual tothom hi té un rol, potser més o menys gran, però igual d'important per la responsabilitat compartida que comporta. Finalment, en aquest cas, el projecte del ball del Marcos Vicente hauria de ser dinamitzador de les relacions i la cohesió dins la comunitat d'aprenentatge, o sigui: alumnes, famílies, voluntaris i professorat.

Un text com el del Marcos Vicente ens hauria de servir per a descobrir el text teatral; millorar la dicció, la comprensió lectora i l'expressió des de la part més pràctica; també hauria de servir per a treballar la coordinació entre cos i la veu i millorar les capacitats comunicatives, unes capacitats que sens dubte són necessàries dins el món laboral. I també, tot i que no estigui en voga, treballa la memorització de textos i l'estimulació de la memòria; entre moltes d'altres...

Els Balls Parlats a les nostres comarques van ser manifestacions festives molt populars durant una bona colla de segles, fins que van desaparèixer quasi tots a finals del XIX. Hi ha balls parlats de caràcter religiós (com el de Misericòrdia), de caire cavalleresc, de bandolers (d’en Serrallonga) i caire festiu i satíric (com Dames i Vells) i de pirates com el que ens ocupa.

Assaig del ball de Marcos Vicente | LA VITXETA

El Ball de Marcos Vicente és un ball popular, que era interpretat només per homes, d'argument senzill i planer, on amb l’excusa d’una història de pirates ens parla de l’eterna lluita entre el bé i el mal. Aquest ball explica la història d’aquest personatge valencià, que renega dels seus i fa mil malifetes, fins que per casualitat es retroba amb les seves filles que havia abandonat, recapacita i abandona la seva vida delictiva. Aquest ball es basa en una història de tipus llegendari entre uns pirates turcs i les seves incursions a les nostres costes al segle XVI.

El Ball de Marcos Vicente, tot i ara ser un perfecte desconegut, va ser un dels més populars  i  havia estat estès per bona part de la Catalunya Nova, sobretot pel Camp i el Penedès. Tenim documentat que es ballava a Reus (1878), Tarragona (1900), Sant Pere de Ribes (1903), el Vendrell (1897), Maspujols, Arbolí, les Peces, Albinyana, la Bisbal...

A Reus va ser un ball popularíssim, ho demostra el fet que va ser el darrer ball a desaparèixer, es guarden fotografies de les seves darreres sortides el 1916 i el 1928, fins i tot el seu text va ser editat per la llibreria reusenca La Fleca el 1904.

Des de l’AMIPA de l’Escola feia molts temps que hi havia una inquietud per participar a la Festa Major, cal veure'n les motivacions: El fet de participar a la Festa Major de Reus pot ser un element cohesionador de famílies i escola, i alhora una iniciativa força engrescadora per a tothom. Que l’Escola disposi d’un element festiu també pot significar un element identificatiu i reconeixible per la ciutadania, com ja ho és la Trobada de Tions.

Música del ball de Marcos Vicente | JOAN AMADES

La proposta d’un ball parlat és complexa, però alhora enriquidora, més enllà de fer una rèplica d'un element ja existent es va optar pel teatre, ja que el procés educatiu que comporta, té una aplicació pràctica molt clara: en un ball parlat cal ballar i fer unes coreografies, per tant es treballa la psicomotricitat; en un ball parlat es recita un text –i a vegades cal refer-lo cada any-, o sigui que es treballa la Llengua i la memòria; al ball de Marcos Vicente el desencadenant és una cançó, o sigui que hi entraria la música; en un ball parlat evidentment cal interpretar, o sigui que es treballaria i molt l’oralitat i la gestualitat.

També un ball parlat –teatre en definitiva– pot ser molt beneficiós per l’autoestima dels alumnes, ja que sovint aquell alumne que no destaca gaire, o que és molt mogut, resulta un excel·lent actor o actriu, mentre que, a vegades, aquell alumne que treu bones notes en tot, no és pas el millor quan es posa dalt de l’escenari. D’aquesta manera, els nens i nenes veuen i viuen que les capacitats de cada u són les que són.

A banda d’això, seria el primer ball parlat petit de la Festa Major de Reus, un fet que podria ser emblemàtic. A Reus existeixen quatre balls parlats: el de Dames i vells per Sant Pere, el de Sant Miquel per la Misericòrdia, el del Naixment de Jesús a Betlem per Nadal, i el de l’Aparició de la Mare de Déu que es representa cada vint-i-cinc anys, però tots aquests no tenen una versió petita. Val a dir que altres festes majors importants com la de Vilafranca o Tarragona sí que tenen balls parlats petits, en ambdós casos de Serrallonga.

Per què fer el ball de Marcos Vicente? Per la temàtica. Els balls parlats tenen unes temàtiques molt determinades: religiosos, satírics, de bandolers i cavallerescos. Els dos primers quedarien descartats al tractar-se d’una escola pública, i dels altres tipus poden arribar a ser molt truculents, molt de crim i càstig, i potser l’únic que té un missatge positiu és el de Marcos Vicente. A banda d’això, és un dels pocs balls dels quals se n’ha conservat el text, i tot i que n'he actualitzat el text de cap a peus, aquesta ha estat la meva feina dins un procés molt més complex,i en el qual hi participen moltes persones, que ja detallaré en altres apunts.