La Nieves va pujar al Land Rover
i no va mirar endarrera cap al Cortijo, van passar per la portalada que estava
oberta i amb el barrot arrepenjat al bastiment, no va mirar enrere, ni a la Casa Grande ni a la
d’Arriba, la Nieves sí que va mirar una volada de garses que passava per sobre
dels alzinars,
I sa mare,
Ae, que es fa tard,
i van passar per Cordovilla, el
Fresno, fins a Madrid, van carregar el fato al tren, i dotzenes de quart d’hora
més tard el seu pare ranquejant, la seva mare amb sa germana al coll, i ella,
bruts, rebentats i asmats van baixar a
l’estació de França,
la Nieves, cinquanta anys més
tard agafa el mòbil i diu a la seva filla que se’n va a fer ioga al Casal, i
quan plegui passarà a recollir a la Roser, la néta gran, al CDIAP, i li farà
migas, que li agraden molt, i ella es farà bledes que li porta el Josep de
l’hort, ella no hi va a l’hort, la terra està massa avall i ella ja va vinclar
massa l’esquena al seu moment, ara, al mas només hi va als diumenges amb la
família a fer una menjada, per la qual no han de donar ni gràcies ni visques a
ningú,
abans de començar la classe de
ioga, la Nieves besa la medalleta de quan va fer la comunió, la va fer ja de
grandeta, a la parròquia del primer barri on va viure, però la va fer, per la
finestra sent cantar els pardals, i recorda que ha de comprar pinso pel periquito,
quan acaba la classe llegeix que la filla li diu que arribarà un pèl tard a
recollir la Roser, té una reunió en una d’aquelles endergues en les quals sa
filla està posada, no les acaba d’entendre, però ja li sembla bé, sa filla és
feliç aquí, una sola vegada li va demanar d’anar a veure el Cortijo, hi va
insistir tant que hi van anar,
no hi han tornat mai més, a casa
posa menjar al periquito, mentre menja li rasca l’entrecella, Milana Bonita, li
diu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada