El carrer no és nostre

Aída Pallarès i Manuel Pérez al llibre El carrer és nostre van escriure la història de les arts de carrer als Països Catalans. La primera frase diu: “Tot carrer amaga un escenari. La plaça, l’àgora, és en essència un teatre sense portes. De fet les arts de carrer són anteriors a la invenció dels teatres, aquells edificis que les diferents civilitzacions han utilitzat per separar els de dins dels que queden fora, els que poden pagar una entrada dels que no, els que hi són perquè poden ser-hi dels que mai hi arribaran a entrar."

Aquest teatre sense portes en un clima mediterrani com el nostre té més sentit que enlloc, però no ens ho creiem. A Londres que tenen un clima plujós, per no dir merdós, sempre s’han cregut el teatre i part del públic del Globe resisteix la intempèrie mentre escolta els versos de Shakespeare.

La passada festa Major de Sant Pere va ser un autèntic despropòsit per les actuacions teatrals al carrer. Els cotxes passaven ara sí i ara també pels espais públics on s’havien de representar les accions teatrals o parateatrals: gegants i bestiari esquivant cotxes, representacions que s’havien d’aturar pel sorolls dels motors o dels clàxons i fins i tot públic que havia de desfer la rotllana per permetre el pas d’uns cotxes que allà no hi haurien d’haver estat. Quin sentit té programar, i fins i tot pagar, unes activitats a les quals no pots garantir un mínim de qualitat espaial i auditiva? No només era el fet que els carrers dels centre no es tallessin quan tocava, sinó que aquests també eren ocupats sense avís per qualsevol infraestructura temporal: casetes, contenidors, urinaris, camionets de la neteja, o terrasses de bar desplegades en els lloc més estrets imaginables... Aquesta descurança, aquesta manca de sensibilitat envers la feina evidencia una manca de compromís cap allò que passa al carrer. Si les diferents regidories que se n’ocupen dels carrers no s’entenen, els ho hauria de fer entendre la persona que hi està per sobre.

Dels carrers de Reus n’hem dit mil vegades que són una de les nostres fortaleses comercials i socials, això només era una manera de parlar?.