Si Rosseau encara fos viu, algú podria ensenyar-li els
cossos dels quinze gossos que van ésser mutilats, de viu en viu, fa uns dies i
preguntar-li si encara creia que l’home era bo per naturalesa. Aquesta qüestió
ens la fem, horroritzats, molts ciutadans, quan hem constatat com uns
congèneres nostres poden arribar a un grau tan alt de sadisme i crueltat com
per a torturar un animaló indefens que segurament es desvivia per una carícia
entre les orelles. Davant d’aquesta pregunta, Rosseau potser s’hagués gratat la
perruca i ens hagués respost que és la societat la que corromp l’home. Així
tota aquella gent malaltissa, que no tenen el seny complit, pren exemple dels
dirigents de la nostra societat que usen la consistència retòrica de les porres
per a resoldre heretgies tan greus com, per exemple, les que diuen que ha de
ser la comunitat universitària la que ha de triar el seu propi funcionament, o
que han de ser els catalans els que han de decidir el seu futur. El fet que
l’estat utilitzi la força com a única resposta a les veus discordants, pot
ésser vist pels curts de gambals com una legitimació a carregar contra tot
ésser diferent a ells que es creui pel seu camí. Això ja ho deia la lúcida veu
de la Montserrat Roig :
“Si avui mates el teu germà, perquè no s’assembla a tu, demà, què faràs?” Una
veu que fa deu anys va callar, però que molts encara enyorem.
Publicat el Punt el novembre de 2001
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada