Antònia Font al Bartrina

Amb un teatre Bartrina ple com un ou, ahir a la nit els Antònia Font amb un parell de temes en van tenir prou per a posar-se el públic a la butxaca i vèncer les reticències que el seu darrer disc Coser i cantar ha provocat.

Els Antònia Font i l’Orquestra de Girona s’entenen i s’escolten, segurament molt més que amb l’Orquestra de Bratislava amb la qual van gravar el disc. El Coser i cantar passa molt millor com a espectacle que com a disc. Els Antònia Font aconsegueixen reinventar les seves cançons i lligar-les amb noves melodies orquestrals. L’orquestra no fa de simple acompanyament acús c, però tampoc no toca de forma paral·lela a les cançons, com sembla que a vegades passi al disc. Aquesta fórmula funciona en directe, combinen moments sobris i moments d’apoteosi però sense caure ni en el tedi ni en la grandiloqüència. El públic va connectar de seguida amb aquesta proposta i l’espectacle va acabar amb dues tandes de bisos ben merescuts.

Després del que vam veure i escoltar al Bartrina paga la pena donar-li una segona oportunitat al disc per veure si trobem amagada la genialitat que els mallorquins ahir van destil·lar a Reus.