Humor negre: Orteu, Perelló, Salvadó i Sharpe

L’atzar m’ha portat a encadenar dues lectures terriblement àcides i carregades de nihilista humor negre: el Fum, fum, fum d’Orteu, Perelló i Salvadó, i Assemblea sediciosa de Tom Sharpe.

Ambdues lectures tenen mala llet i són tan políticament incorrectes que hi ha moments que voreja la línia que hi ha entre l’humor negre i el mal gust.

Assemblea sediciosa retrata de manera desvergonyida la brutalitat de la Sud-Àfica de l’apartheid, Sharpe treu a relluïr tota la bru cia moral d’una societat que, per exemple, en l’assassinat d’un negre per a traficar amb els seu òrgans, només veu moralment incorrecte que els òrgans d’un negre es trasplantin a un blanc. Amb una esbojarrada història Sharpe retrata una societat pervertida, violenta i corrupta. La mateixa societat que va desterrar a Sharpe per aquesta novel·la.

Suposem i esperem que mai no desterrin el menage a trois català, tot i que la seva crítica a la nostra societat és igual de brutal, tot i que des d’un caire existencialista: com que tot el que fem o deixem de fer els humans és una estupidesa perquè al final tots al clot, almenys enfotem-nos-en. D’aquesta manera Fum, fum, fum repassa tot un se-guit de costums humanes per les festes nadalenques, com la tendència a l’alcoholització; a cantar cançons absurdes que parlen de l’assassinat d’un gall i d’una a Pepa; a arribar a les mans amb familiars durant algun àpat de les festes, etc...