Montsant: dels Barrots al Pont natural

Al Montsant cal anar-hi previngut, s’hi ha d’anar amb temps, abric, aigua i menjar suficient perquè se sap quan se surt però dificilment quan es torna, sobretot quan vas per camins que no coneixes o coneixes poc i t’has de refiar del mapa i la teva capacitat d’orientació.

L’excursió comença com tantes d’altres a la Morera del Montsant, agafem al camí del Grau dels Barrots, fem l’aproximació pujant fort i deixant a mà dreta les Tres Roques. Arribem al peu d’una impressionant paret que sembla impossible de passar si no és escalant, però seguint el camí trobem una pe ta escletxa, entrem i a la meitat haurem de grimpar pels ferros que hi ha clavats a la paret, no és difícil. En res ja som dalt del cingle i només hem de vorejar-lo amb unes vistes impressionants del Priorat, per això en aquest tros de camí hi ha el Balcó del Priorat no apte pels que pateixen de ver gen, però que ningú s’espan , ja fa temps que van col·locar un cable clavat a la paret que ens pot salvar d’un pas en fals. Imagino que van ser la secció excursionista del Reus Deportiu que també van marcar molt bé la zona, chapeau per a ells.

després d’aquest fantàstic camí arribem a un pal indicador, a mà esquerra entrem a la Serra Major, i a mà dreta baixaríem altra vegada a al Morera pel Grau del Carrasclet. Seguim el PR ja som a la Serra major, l’espina dorsal del Montsant, un paisatge lunar singular. Poc després arribem al GR-171 que seguim recte fins que a mà esquerra tornarem a agafar un altre PR (blanc i groc) compte que hi ha un laberint de corriols segurament fets per les cabres i que ens poden embolicar. Aquí hem de seguir sempre marques i fites, si les perdem toca recular a trobar el camí. Doncs després de dues roques a mà esquerra de GR empalmem amb el PR, el qual les marques ja estan molt gastades però ens duran a l’enorme cova de l’Ós. La intenció és visitar la Llibreria, per tant deixarem el PR pel segon ramal que trobarem indicat per una fita. O sigui que deixarem el camí de la Pleta i passarem pel corriol que hi ha al peu del Serret de la Junça, val a dir que està molt brut de vegetació però que no és perdedor. Una bona estona més tard arribem a La Llibreria, són tres enormes portes naturals a la roca, talment com si fossin l’espai que queda entre els llibres en un prestatge. Si ens endinsem en algun d’aquests ens trobem amb un laberint d’avencs a la cova que comuniquen entre si, la veritat és que no vam explorar-ho tot i només vam fer un tram i vam tornar per on havíem vingut, si sou valents exploradors pot ser una bona experiència. Con nuem caminant i arribem al Pont natural de l’Obaga, un enorme forat a la roca que ens fa recordar el pont gò c de Camprodon. Aquí aneu amb compte, naltros volíem baixar a l’Engolidor per remuntar els Ventadors, però el que semblava el camí va resultar ser un barranc amb una pendent terrible que ens va deixar al darrere de l’Engolidor, en uns tolls d’aigua preciosos però que no tenien continuïtat, o sigui que vam haver de refer tot el barranc a pas de puça. Entre baixar, buscar una sor da i remuntar dues hores perdudes. Ens vam adonar que el camí sor a de l’altra banda del Pont. Renunciem a baixar a l’Engolidor i posem rumb cap a la Morera. Traspassem el Pont natural pel forat i agafem un camí que gira a l’esquerra, direcció Sud cap a la Serra Major tota l’estona. Val a dir que les vistes del Ventadors i de les serres del Sarraí i de les Espadelles des d’aquí són impressionants. El camí, encara que brut, ens porta de nou al PR, podem triar anar cap a un costat o l’altre, els dos són bons per tornar a la Serra Major, triem passar per la Font de les Canaletes i poc després deixar el PR en un altre indicador del Reus Deportiu que ens marca el Barranc del Vidalbar. Una bona estona després passarem per la també enorme cova del Soronelles. Una mica més endavant a mà dreta del barranc ja veurem un altre pal indicador que ens indica el grau de la Grallera, un dels més senzills del Montsant, només cal seguir-lo i en poc temps ja serem a la Morera. Tot i així vuit intenses hores d’excursió, però ha valgut la pena.