Un dels gèneres culturals més maltractats és el còmic. Sovint
s’associa aquest pus de publicació a l’àmbit infantil o adolescent. Generacions
senceres han après a llegir en català amb el còmic europeu de Tintin o
d’Astèrix, però després d’aquests o feien el salt a la literatura
adulta o es perdien pel camí. No ha
estat fins a l’arribada del manga, el còmic japonès, que ha fet que els
joves con nuïn llegint en català sigui quina sigui la seva primera
llengua. Alguna ment lúcida va decidir que TV3 apostés pel manga quan no era un producte
conegut i això ha fet que milers de
joves el consumeixin en català ambtota
naturalitat. Gràcies a l’èxit del manga
les editorials s’atreveixen a publicar en català còmics d’altres tipologies. Un
dels pioners va ser el Maus d’Art
Spiegelman, premi Pulitzer que explica l’Holocaust jueu a través d’una història
entre gats i ratolins. Però a poc a poc l’han seguit altres
grans obres: el còmic iranià Persèpolis,
darrerament la seva versió cinematogràfica ha estat guardonada a Canes;
l’anglosaxó Watchmen, el primer de
superherois que es tradueix al català; les històries de Torpedo, un gàngster sense escrúpols escrit a Catalunya als
vuitanta però que fins
ara no ha parlat en català; o el també clàssic de gènere negre Sin City. Són pocs però, com que les
editorials només editen en català les obres mestres, tenim el consol de pensar
que sempre que comprem còmics en català anem sobre segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada