Tocant a mar hi ha unes muntanyes de la Serra de Llaberia
que tanquen l’amfiteatre del Camp, la més prominent és el Cabrafiga (614) que
fa colla amb les Mugues. El grup cultural de Pratdip va recuperar un camí que
les volta que no només és de gran interès paisatgístic, sinó també antropològic.
El
camí comença a peu de carretera, a l’altra banda de l’entrada del poble. Hi ha
un parell d’indicadors que el marquen. Entrem en un espès bosc, aprofitem-lo
que serà l’única ombra que ti ndrem. Pugem
fort i per això potser se’ns poden passar per alt les runes del forn de calç
del Cal la Torre, construït aprofitant la pendent tal com la majoria. Pugem i
pugem i deixem el bosc, anem seguint les marques blaves i passem per sota de la
primera torre d’alta tensió. Con-nuem pujant penosament per una pista i ja
passem per sota de la segona torre, llavors el camí perd una mica de ver
calitat, ja que comencem a acostar-nos a la carena i ens apropem al Portell
dels Grauets, sense dificultat, i ja som a la cresta i ja comencem a veure el
cim del Cabrafiga. La vista comença a ser espectacular: a l’esquerra Llaberia
amb el Mont-redon, la Miranda... i a la dreta la Mediterrània. Anem
crestejant, saltem el Pas del Gos i en poquet ja som al cim del Cabrafiga, amb
una vista espectacular. Baixem fort a mà dreta pel coll de la Fita de la Par ó,
arribem al que sembla la fita, una roca de dreta de vora un metre d’alçada.
Anem avançant i arribem al coll dels Meners (dels miners). Aquí hi ha quatre boques d’antigues mines de plom
explotades el segle XIX. Si seguim les marques blaves passarem
per les
boques tres i quatre. S’hi pot entrar amb una llanterna i seria recomanable un
casc. És realment interessant veure aquestes mines oblidades al mig de la muntanya. Quan sor
m comencem a baixar fort, cal anar amb compte de no perdre’s, les marques
escassegen i hi ha múltiples corriols fets per les cabres. Hem d’anar avall fins
a uns marges, llavors tornem a trencar a mà dreta i entrem en una pineda. Una
estona més tard ja som al peu del Castellet de les Mugues: una vista fantàstica
de la costa que ens compensa les poques restes del castell. A primer terme
tenim la gespa maragda del camp de golf i al nostre voltant un bosc ressec com
fòsfor.
Con nuem el camí que ens fa vorejar els cims rocallosos de
les Mugues i arribem al grau de les Mugues, espectacu-lar per un breu instant,
i en un no res ja traspassem per sota la carretera que va a Pratdip. Entrem al
barranc de la Dòvia, sec com els ulls de Sant Antoni. Veiem les pedretes que
deuen servir per salvar el llit del riu quan porta aigua. Arribem a la també
abandonada central elèctrica casa del Paco. Seguim barranc amunt, passem pel
que deuria ser el salt d’aigua de la Sabinosa i tornem a entrar al bosc. Ens
trobem amb un PR que passa per l’esquerra del barranc. A mà dreta hi veiem un
molí i una granja de porcs abandonada, però els porc no deuen campar gaire
lluny perquè el camí i el barranc semblen un abocador. Passem per la minúscula
capelleta troglodítica de Sant Isidre, plena de porqueria i ja trobem unes
parades d’ametllers i el poble al final. En total quatre horetes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada