El cafè de la granota

Un dels llibres que m’he llegit aquest estiu és El cafè de la granota de Jesús Moncada. És un llibret curt de relats breus, que ens expliquen les històries de gent petita, com naltros mateixos que no som ni herois ni prohoms. Però El cafè de la granota és una obra mestra en el seu gènere.

L’any 2000 Jesús Moncada va passar pel Centre de Lectura per presentar el seu següent i també excel·lent llibre de contes Calaveres atònites, i vam aprofitar per preguntar-li si les històries que expliquen els seus llibres són reals. Ell ens va contestar que hi ha una part molt important de literatura, i tant! però que el pinyol de la història acostuma a ser real, i que això va fer que algú del poble li deixés de parlar després de veure’s conver t en personatge literari. 

Moncada ens explica petites històries de gent pe ta d’un petit poble, però el que fa  és tocar allò que alguns anomenen ”universalitat”, o sigui, que Moncada ens parla del mateix que ja ens parlaven les tragèdies gregues: de l’odi, la luxúria, l’enveja, la por... i també del mateix que ens parlaven les comèdies gregues, perquè al fons de totes les històries hi ha un gran sentit de l’humor i una tendra ironia.

Tot això Moncada ho amaneix amb un llenguatge que és com l’Ebre de les seves històries. A primera vista el discurs sembla calmat i senzill com una conversa de cafè, però si afinem la vista ens trobarem amb mil matisos i colors i sobretot, amb una força i fluidesa inigualables.