Ahir al vespre al Teatre Fortuny de
Reus es va poder assaborir El Rei Lear
d’Oriol Broggi. Una tragèdia de dues hores i mitja, sense gaire concessions al
públic. Un Shakespeare en estat pur, tal com feia temps que no vèiem. De la
mateixa manera que després de veure Antigona, un surt del teatre pensant que això és teatre de veritat: un director
i uns actors al servei d’una obra i no al revés. ”Que bonic, que bonic, que
bonic, m’he dit” com canta Manel.
...
Com
prescrivia Calvino aquest nou mil·leni ha de prevaldre la simplicitat, i això
és el que fa Broggi. Lear fa de Lear, Cordèlia de Cordèlia i Gloster de
Gloster. Així de fàcil o de difícil. Ni Lear fa de cap de la màfia, ni les tres
germanes són prostitutes de la Diagonal, ni l’acció passa al Raval. No. Broggi
és fidel al text de Shakespeare i el fa brillar, aprofita tots els recursos que
ens regala el clàssic. Si el Rey Lear és una de les obres més universals, doncs
per ella sola ja s’aguanta l’espectacle, i no cal posar-hi litres i litres de
sang, gent conilla corrent per l’escenari o botelles de JB volant-hi.
L’espectacle
és rodó, compacte, contingut, sobri. No li calen actors televisius ni actuacions
estel·lars. Aquest Lear té actuacions més bones i algunes de menys, però res no
grinyola perquè l’essencial és l’obra, i no les actuacions individuals. La
tragèdia de mort, traïció, senectut, infidelitat... que escriu Shakespeare i
que explica Broggi tenen la mateixa vigència avui que fa quatre-cents anys.
Simplicitat i respecte al text de l’obra són les premises del muntatge, i el
talent de Broggi orquestra un acabat perfecte.
Sense que serveixi de precedent,
s’agraeix als programadors haver portat aquesta joia a la ciutat.
I per acabar, aquells comentaris socials que tant us
agraden: a la primera part de l’espectacle sor a aire fred i no calent pels
conductes de climatització, amb la consegüent mini-revolta d’un grup d’espectadors
que va acabar feliçment. Un mòbil va sonar fins a tres vegades a la primera
escena de la segona part. Constato que a tercera planta es venen entrades amb
una visió limitadíssima de l’escenari, i que per sort em vaig poder canviar.
Nivell d’estossecs molt baix per ser gener i quatre salutacions pels actors, no
només em va agradar a mi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada