No hi ha res més irreal que el concepte de justícia. La natura és injusta, segons els nostres paràmetres. Quan un gat caça no es pregunta si és just o no el desti que li espera a la víctima.
Quan Pol Pot eliminava a una tercera part del seu país pensava que era just el que feia, quan els capellans de la inquisició rostien als heretges també pensaven que era just el que feien, quan Hitler buscava espai vital pels alemanys també devia creure en el seu fur intern que feia allò just. Si tothom té la seva justicia particular, és que aquesta no existeix, o en tot cas existeix com un concepte inventat per naltros, com l’Atlàntida. Un conjunt de normes que es dicta una societat per a funcionar, i res més. L’ideal de justícia és això, un ideal, desenganyem-nos. Si existis algun tipus de justícia, divina, natural o del que vulgueu, no desapareixerien prematurament persones vàlides i necessàries i en canvi els criminals no moririen de vells al llit. I quan algú us parli de treballar o lluitar per aconseguir la justiia no està sinó dient que treballa o lluita per allò que li interessa. Ras i curt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada