Fa dos anys es va celebrar els 100 anys de sardanes a Reus, res a dir-hi, però si només fa cent anys, queda clar que hi havia alguna cosa abans i aquesta cosa era la jota. Val a dir que els estudiosos tampoc la consideren molt antiga del segle XVIII, però clarament anterior a la implantació de la sardana a les comarques de la Catalunya Nova.
Segons el magnífic llibre de Balls i danses del Baix Camp del mestre Josep Bargalló, la jota s’havia ballat a Capafonts o a Vandellòs, i a banda hi havia hagut el Ball de coques, que es balla igualet que una jota a: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, Castellvell, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Hospitalet de l’Infant, Montbrió, Mont-roig, la Mussara, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudoms, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i Vinyols, i per a reblar-ho a Cambrils el ball de Fora que també era per l’estil. O sigui que s’han documentat per via oral jotes pràcticament a totes les poblacions del Baix Camp llevat de Reus, és de suposar que la capital no havia de ser-ne l’excepció, sinó que potser va ser dels primers llocs de la comarca on va canviar la moda.
I és que això dels balls i danses va per modes, de la mateixa manera que la jota devia desplaçar balls anteriors, aquesta va ser desplaçada per la sardana, i ara aquesta malviu sense que cap nou ball s’imposi. En alguns llocs es veu ballar per festa major les filades de country, ja em perdonaréu, sóc un admirador dels Estats Units però això em sembla horrible que ho importem. Mentrestant la jota a l’Ebre gaudeix d’una vitalitat envejable i d’una popularitat incontestable entre els joves. Pagaria la pena que la jota recuperés el terreny?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada