Una de les coses que fem quan viatgem és mirar l’agenda cultural del nostre destí per poder assistir a algun espectacle. Mesos abans reservem entrades per internet i ens moriríem si no aconseguíssim places per aquestes posades en escena. Ens interessa la cultura i les maneres de fer dels altres països, sobretot per poder-ho explicar a les sobretaules dels sopars amb amics o, ara que està tan de moda, fent un gintònic. En definitiva, fem mans i mànigues per assistir a representacions que, si les fan al costat de casa, ni tenim en consideració. Una d’aquesta és el Shakespeare al parc que fan a Nova York a Central Park o a Londres a Regent’s Park. Són representacions d’obres de l’autor britànic a l’aire lliure i envoltats per la natura, un desafiament per qualsevol actor o actriu. De fa tres anys, una companyia fa el mateix a casa nostra, enguany toca El somni d’una nit d’estiu. Ara bé, dir que has anat a veure un Shakespeare al parc de l’Estació del Nord, a tocar de l’Arc de Triomf, no queda tan glamurós com dir que ho has anat a veure a l’altra punta de món, tot i que no hagis plegat res i que els teus seients estaven tan lluny que no distingies els actors. Però ara que això de viatjar ha passat a formar part dels temps pretèrit, per la situació econòmica general, potser començarem a valorar que el que es fa aquí també pot pagar la pena.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada