No és com la papiroflèxia

La frase no és meva, algú ahir em va dir: ”La política no és com la papiroflèxia, que si no t’agrada pots viure perfecta-ment sense”. Gran veritat. La política no és maca: un s’hi enfada, insulta i és insultat, no et deixa dormir, t’enerva i et provoca atacs de còlera... És terriblement desagradable veure, i sobretot veure’t, perdent els papers per la polí ca. 

Per la polí ca perds amics i guanyes enemics. La política és lletja, provoca frustració individual i divisions col·lectives, però la política hi és. Pots fer veure que no, però con nua existint encara que tu la ignoris. I com deia Fuster: ”La política, o la fas o te la fan”. Llavors pot ser que un dia obris els ulls i t’adonis que et manen uns polítics que creuen que Kant és una marca de tònica. Pot ser que aquests t’hagin omplert el poble de rotondes i obres faraòniques, mentre als jutjats et tires anys i panys per resoldre qualsevol afer, o al metge la llista d’espera és tan llarga que quan et toca ja vas tard.

No volia parlar de política, volia fer un bloc amable, agradable i feliç. Veig que no me’n sortiré.