Les excuses del porc i la gallina

Excuses del porc i de la gallina és un mig disc i una mitja maqueta, o sigui, està autoeditat i autodistribuit com una maqueta, però té l’exigència musical d’un disc, i per ser exacte d’un disc dels bons. Els riudomencs DeBlassis fabriquen cançons rodones com ”Avions de paper” o ”Les estrelles del meu pis”, a això hi afegeixen unes introduccions que semblen una obra d’orfebreria, la del ”Mil hòmens” té ressons de Sgt Peppers o la de ”Misses”, un tema que podria haver signat un Jim Morrison que hagués nascut per aquestes terres.

Els DeBlassis ja no són tan rumberos com ho havien estat, enlloc d’això han trobat el que sembla el seu propi es l, rockanrollisme en diuen ells, sembla pop però encara conserven aquell punt salat i que et fa bellugar el cul, amb tocs de reggae blanc trencat, en cançons com ”Podràs marxar” o ”1, 2, 3”.

Les lletres tres quarts del mateix, el desmenjament pop és contrastat amb aquell punt trapella i de mala llet que té la gent del Camp de Tarragona, sobretot els que no s’han criat entremig de monstres de ciment. ”Els números no es men però compten molt bé” ens diu ”El gendre de l’Antonio”, comptat i debatut, les músiques d’aquest disc són el que ens diu la cançó ”A dins del llit”: ”Somnis que arrenquen motors, somnis que posen en marxa”.