El dropo i la dama manen al cel

Aquestes darreres setmanes si un cop fosc heu aixecat el cap us haureu trobat dues llumeneres al cel. Com si juguessin a empaitar-se, Júpiter i Venus han anat acostant-se , separant-se, canviant posicions i algunes nits fent caramboles amb la Lluna.

Potser hauríem de dir que ha estat Venus qui ha empaitat al dropo Júpiter que porta uns quants mesos movent-se

ben poc per una parcel·la de cel ben determinada. Els nostres avantpassats, desconeixedors de l’astronomia cien fica

però no idiotes van anomenar al planeta gegant com El Dropo, ja que el seu viatge pel nostre cel nocturn és exasperadament lent.

Molt més conegut era Venus, l’objecte més brillant del cel nocturn i potser per aquest motiu es va personificar en una figura femenina, i se’l va anomenar com a: Roseta, Margarideta, Lleó de la Mercè, Dama, Donzella, Dama flamenca (en el sentit de flamejant)...

Com que Venus és visible a primer hora del ma i a darrera del vespre també se l’ha anomenat: del dia, Prima, del ma , de l’alba... Sembla ser que la seva sor da al capvespre anunciava l’hora de plegar a diversos oficis per això també se l’anomena l’estel dels pastors, dels bovers, dels porquers, dels boters... Semblant és la denominació Estel farineter, sembla ser que també era l’estel que marcava l’hora d’esmorzar i posar-se a la feina, Amades diu que s’anomenava així perquè els collidors solien esmorzar amb una perolada de farinetes ben calentes.

Com que és l’estel que ens vigila a hores intempestives també se l’ha anomenat: de les donzelles, l’estel batxiller, etc.