-En primer lloc gràcies per concedir aquesta entrevista, en més de
dos-cents anys no sé si havíeu fet gaires declaracions. Per què heu decidit ara
i no abans fer aquesta entrevista?
-De res. De fet no sóc el primer
el primer gegant que fa declaracions. L’any 93 la Vitxeta va concedir una
entrevista amb motiu que Reus va ser Ciutat Gegantera. Com que fa un parell
d’anys la Festa Major
de Sant Pere va ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, i
això és molt important, he cregut que era hora que un dels protagonistes tornés
a donar la seva opinió... Això o que no m’ha donat la gana fins ara, escull al
resposta que més t’agradi.
-Alguns diuen que sou una còpia i que l’original està al Museu.
-Comencem forts, amb la Vitxeta
vau ser més benèvols...
-És que ara està de moda el periodisme que mossega, sobretot contra els
que no manen.
-Us ho explicaré perquè ho
entengueu. El gegant del Museu i el que ara balla pels carrers són el mateix
gegant Indi, però amb dos estructures separades. Els gegants de Reus hem
arribat a un punt que podem existir en més d’una entitat física alhora.
-O sigui, n’hi ha que diuen que els humans renovem totes les cèl·lules
cada set anys, els gegants ho feu cada dos-cents?
-Més o menys, però enlloc de
substituir, en fem un de nou i el vell continua.
-Com si tinguéssiu clons, replicants o alguna cosa semblant?
-No sé en quin idioma parles.
-I amb el gegant indi petit que es va estrenar l’any passat?
-El mateix que t’he explicat
abans.
-O sigui que seria com una mena de gegantíssima trinitat?
-Si has de ser irrespectuós acabem
l’entrevista aquí.
-Mil disculpes, em pensava que us havia vist riure per sota el nas.
Parlem d’una altra cosa. A la NW us presenten com el guapo de la festa Major.
-Sempre ha estat així. Fixa’t en
qui tanca la comitiva del gegants a les professons i a la Baixada de
Misericòrdia.
-Però alguns, i sobretot algunes diuen que el Carrasclet us ha pres
aquesta etiqueta.
-Bah, Canalleta! [Fa una pausa, i
mentre es posa bé les plomes del cap canvia el to de veu]. Mireu, amb el Carrasclet
tenim molt bona relació, a la
Professó estem molt a prop i sempre hem tingut converses
d’alçada, però és un jovenet que amb prou feines no arriba ni als trenta anys.
Quan faci el centenari ja en parlarem.
-I l’Índia, no es posa gelosa que sigueu sempre el centre de totes les
mirades i ella no?
-Què insinues? La meva índia des
que va tenir la caiguda l’any 1958 quan una colla de jóvens que tornaven de la
revetlla de Sant Pere i que portaven una trompa com un piano la van voler agafar
i es van fotre de lloros. Va picar de cara a terra i va quedar tota
desfigurada. Durant l’any que va estar ingressada en reparació jo vaig estar al
seu costat sense sortir.
-O sigui que són una parella fidel?
-Això mateix, fa molts anys que anem
junts. Per una banda hi ha l’amor, l’amistat,,, i la comoditat, perquè mai no saps què et pots
trobar sota les faldilles d’una geganta.
-L’Índia no ha estat l’única que ha caigut...
-Certament, tots els gegants patim caigudes.
-Però la de Sant Pere de 2008 va ser molt sonada
-Sí, no va ser aparatosa ni hi va
haver trencadissa gràcies a la perícia dels geganters, però com ara teniu la
taleia d’estar tot el sant dia enganxats a la pantalla del mòbil, doncs algú ho
va gravar i ho va penjar a internet. Per això encara se’n parla.
-Algú fa conya que sou un gegant amb molt ploma...
-[Em mira fixament, tarda uns
segons en contestar] Teòricament ara tenim la sort que tothom pot fer, vestir i
fins i tot dir el que vulgui, i ho celebro. Si em preguntes per les plomes,
t’explicaré que un dels moments més tendres de la Festa Major és quan un xiquet
o xiqueta, a lloms del seu pare, amb els ditets m’acaricia les plomes. Això no
surt a cap programa, però per mi és molt emocionant.
-I amb la resta dels elements festius de la ciutat us hi porteu bé?
Penseu que n’hi ha massa?
-Massa? A les bones èpoques hi
havia vint-i-dos balls i els Gegants. Llavors sí que hi havia competència, i
ens lluíem. El quer van ser tristos van ser els anys que amb prou feines només
sortíem naltros i vigilant que no ens atropellés cap dos cavalls o cap 600.
-O sigui que els que diuen que la Professó és massa llarga?
-Miri qui faci gairebé 100 quilos
i més de 3 metres
i mig que em discuteixi la llargada de les coses. Quan som al carrer ens agrada
ser-hi, ja passem prou dies guardats.
-Els reis de la festa.
-Ho has dit tu.
-Parlem d’altres coses. Esteu moltes estones a la porta de
l’Ajuntament...
-Ja sé per on vas. Fa dos-cents
anys la mà esquerra em va quedar garrativada veient a persones amb responsabilitats
fent certes pràctiques... i encara la tinc enrampada. Fins aquí puc parlar.
-Després de 200 anys de sentir la Tronada, com teniu la salut auditiva?
-Què? [I sembla que torna a riure
per sota el nas]
-Els gegants representeu les cinc parts del món, els indis Amèrica,
però podeu ubicar quina tribu índia exactament?
Diu, que hi ha una tribu d'indis, a l'oest americà...
-Sí?
-Que té alguna retirada, amb el poble català.
-Això és el començament d’una
cançó de la Trinca
-I tu hi has caigut de quatre
potes. [esbossa una ganya burleta]. Ara seriosament, represento un continent,
no una tribu concreta. Els europeus d’abans representaven Amèrica així, amb
plomes al cap, a la faldilla i als braços, i amb un arc i fletxes. Al frescos
del saló noble del Palau Bofarull hi podeu veure uns indis que són gairebé el
retrat de la meva índia i meu, això vaig sentir que deien. De fet Simón Bolívar,
l’alliberador de l’Amèrica llatina, es feia retratar al costat d’una índia que
era clavadeta a la meva parella i que representava la llibertat de l’Amèrica
Llatina.
-M’este dient que els indis sou una parella independentista?
-Això no ho he dit jo, jo el que
dic és que visc i ballo a Reus, i he ballat davant de governs de tot. Només he
deixat de ballar quan queien bombes del cel.
-Res més lluny de la meva intenció que faltar a algun dels nostre
estimats gegants, només dic que sempre heu destacat per sobre dels altres,
només la Vitxeta
rivalitza en popularitat.
-Home, queda clar quin és l’únic
element festiu de Reus que té una estàtua.
-No està sol, també hi ha un geganter al grup escultòric...
-Sí, de fet com que es posa les mans al cap
sembla el geganter indignat, deu ser per això que han posat aquella barraca del
15M al costat.
-Tornem a la Vitxeta. Creus que el malbaratament en vestits per a ella
pot haver influït en la crisi?
-Tinc una excel·lent relació amb
els meus companys, en tot cas la
Vitxeta sempre ha estat la més moderna de tota la colla, i si
ella ha fet mans i mànigues per estar sempre a la moda, doncs ella s’ho ha
guanyat.
-I com vau viure el canvi de la primera parella de Gegants negres per
la segona?
-Doncs la colla dels gegants
sempre hem estat una pinya, són coses de la festa.
-Quina festa preferiu Corpus, Sant Pere o Misericòrdia?
-L’important és afrontar la festa
dia a dia, perquè no hi ha festa petita.
-Sí ja, i ara mateix em direu que la
festa és així no?
-Justa la fusta, t’ha costat
[Torna a fer la ganyota burleta].
-Adonar-me’n que us en fotíeu de mi amb tòpic futbolistics? Doncs sí. Parlant
del tema, què en penseu del futbol?
-Els gegants com que no parlem
gaire, escoltem les vostres converses i a la plaça la majoria de converses
giren al voltant d’aquesta moda. Primer em pensava que seria una d’aquelles
febrades que us agafen durant uns vint o trenta anys, però la cosa dura. De fet
quan vau estrenar als gegants japonesos al camp de futbol del Reus Deportiu
l’any 1956 vam començar a pensar que potser en fèieu un gra massa.
-...
-Hi ha hagut festes de Sant Pere
que molta gent estava més pendent d’això que dels nostres giravolts. Però quan
això del futbol ja estigui oblidat naltros continuarem ballant.
-Si la crisi no s’ho enduu tot per endavant
-En més de dos-cents anys n’he
vist de tots colors: crisis, fam, epidèmies, guerres, misèria, malestar... I sempre
hi ha hagut qui ens ha fet ballar, i així continuarà.
-----------------------------
—Un lloc per anar a fer una copa...
—Doncs m’agradava molt la taverna el Carrasclet, però va
tancar.
—En quin lloc del Mercadal es posa quan peta la Tronada?
—El 28 al vespre estem gairebé davant d’on peta més fort,
més o menys davant de la Casa Pinyol, ben a prop de la casa de la Vila.
—Quina ha estat la seva última celebració a la plaça de
Prim?
—El darrer Corpus.
—El gegant que més li agrada?
—L’índia.
—Reusenc/a amb qui li agradaria fer un vermut.
—Amb el Mossén Joan de Vic, a veure si s’anima, que cada
Festa major acaba mort.
—Si fos alcalde...
—Ja us podríeu calçar, que us veuria venir d’una hora lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada