Els nostres mantres

”Si fóssim un país com els Estats Units o el Brasil, que han sabut exportar la seva música, el món fora ple de panderos quadrats i tothom pixaria colònia, amb això! Però som un país on certes coses fan vergonya, i ens n’amaguem perquè no semblen modernes” deia Guillem Ballaz quan va presentar el seu disc Projecte Pandero. Aquest cap de setmana al Masroig va haver-hi la jornada sobre pandero quadrat a la qual vaig assistir a un parell de sessions. Val a dir que a banda del pandero del Priorat vam fer un tomb per la Península i el Nord d’Àfrica. Segueix...

L’etnomusicòleg colombià Mauricio Molina ens va fer arrencar dels panderos sons a l’es l del nord de Portugal, Galí-cia, Astúries per una banda, i el Nord d’Àfrica i Catalunya per l’altra, sí catalanocatalans, l’es l de tocar el pandero a Catalunya s’assembla més a l’Africà que al Galaicoportuguès.

Surto de tema, però em torna a quedar clar després d’aquest viatge que amb d’altres pobles de la Península ens uneixen tradicions similars, com seria la música de pandero a Castella, les birllas de Campo, i un llarg etc. però que el poder central ha decidit per activa i per passiva oblidar per sempre i fomentar altres aspectes culturals. Volent contruïr uns ponts de ferro han deixat perdre ponts naturals.

Sigui com sigui, Mauricio Molina ens va fer una master class en tota regla, aquells que es dediquen a la percussió tenen feina per dies. Vam veure com al Nord-oest de la Península el pandero era un instrument que servia i serveix per cantar, per ballar i per anar de processó. Un instrument senzill, gairebé atàvic, que ha estat ventat durant segles per a acompanyar la veu del cant.

Més tard la cantadora Laia Pedrol ens va centrar al repertori del Priorat, Prades i la Ribera amb les tonades que s’han recollit de cançons de pandero, i de les quals vam esbossar un assaig de cadascuna.

Els dos tallers queden incomplets però, cert és que ens van passar lletres i partitures, però uns primitius mp3 amb aquestes cançons i tonades penjades en una web serien el col·lofó ideal a aquestes jornades. Si es tracta de repop-ularitzar el pandero, què voleu què us digui, jo m’aprenc més tonades escoltant les cançons del mòbil que llegint par tures.

Cantar al ritme repetiu i fosc del pandero seria l’equivalent al nostre mantra. No era estrany que en un principi aquestes cançons acompanyessin a casaments, bateigs, Corpus i festes majors... la repetició ens predisposa a un estat anímic procliu a l’espiritualitat... Però vaja, també s’han recollit cançons de pendero que devien ser del cap al final de la festa religiosa, quan potser el menjar, el beure i que les autoritats s’haguessin re rat, donaven pas a unes lletres més desenfadades. En tot cas, el pandero servia per a cantar de tot, i tal com vam veure al Masroig, encara pot fer aquesta funció.