”Si
fóssim un país com els Estats Units o el Brasil, que han sabut exportar la seva
música, el món fora ple de panderos quadrats i tothom pixaria colònia, amb
això! Però som un país on certes coses fan vergonya, i ens n’amaguem perquè no
semblen modernes” deia Guillem Ballaz quan va presentar el seu disc Projecte
Pandero. Aquest cap de setmana al Masroig va haver-hi la jornada sobre pandero
quadrat a la qual vaig assistir a un parell de sessions. Val a dir que a banda
del pandero del Priorat vam fer un tomb per la Península i el Nord d’Àfrica.
Segueix...
L’etnomusicòleg
colombià Mauricio Molina ens va fer arrencar dels panderos sons a l’es l del
nord de Portugal, Galí-cia, Astúries per una banda, i el Nord d’Àfrica i
Catalunya per l’altra, sí catalanocatalans, l’es l de tocar el pandero a
Catalunya s’assembla més a l’Africà que al Galaicoportuguès.
Surto
de tema, però em torna a quedar clar després d’aquest viatge que amb d’altres
pobles de la Península ens uneixen tradicions similars, com seria la música de
pandero a Castella, les birllas de Campo, i un llarg etc. però que el poder
central ha decidit per activa i per passiva oblidar per sempre i fomentar altres
aspectes culturals. Volent contruïr uns ponts de ferro han deixat perdre ponts
naturals.
Sigui
com sigui, Mauricio Molina ens va fer una master class en tota regla, aquells
que es dediquen a la percussió tenen feina per dies. Vam veure com al Nord-oest
de la Península el pandero era un instrument que servia i serveix per cantar,
per ballar i per anar de processó. Un instrument senzill, gairebé atàvic, que
ha estat ventat durant segles per a acompanyar la veu del cant.
Més
tard la
cantadora Laia Pedrol ens va centrar al repertori del
Priorat, Prades i la Ribera amb les tonades que s’han recollit de cançons de
pandero, i de les quals vam esbossar un assaig de cadascuna.
Els
dos tallers queden incomplets però, cert és que ens van passar lletres i partitures, però uns primitius mp3 amb aquestes cançons i tonades penjades en una web
serien el col·lofó ideal a aquestes jornades. Si es tracta de repop-ularitzar
el pandero, què voleu què us digui, jo m’aprenc més tonades escoltant les
cançons del mòbil que llegint par tures.
Cantar
al ritme repetiu i fosc del pandero seria l’equivalent al nostre mantra. No era
estrany que en un principi aquestes cançons acompanyessin a casaments,
bateigs, Corpus i festes majors... la repetició ens predisposa a un estat anímic
procliu a l’espiritualitat... Però vaja, també s’han recollit cançons de
pendero que devien ser del cap al final de la festa religiosa, quan potser el
menjar, el beure i que les autoritats s’haguessin re rat, donaven pas a unes
lletres més desenfadades. En tot cas, el pandero servia per a cantar de tot, i
tal com vam veure al Masroig, encara pot fer aquesta funció.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada