El Circ Raluy va tornar aquest
mes de març a muntar la carpa a Reus. S’hi havia d’estar tres setmanes i han
hagut de prorrogar una setmana més per tal de poder donar cabuda a tothom que
hi volia anar. No està gens malament si tenim en compte que a Barcelona s’hi ha
estat dos mesos. Potser tants anys de la fira Trapezi comencen
a donar resultat. Cal dir que la ubicació al Parc sant Jordi és idònia perquè
la canalla et recordi cada dia que vol anar al circ, i de fet, les llums i els
colors del circ muden uns dies la ciutat, cosa que no passaria si estigués en
un solar en una punta de l’extraradi.
Acrobàcia, malabarisme i
pallassos són la columna vertebral d’aquest circ clàssic, ara que s’ha prohibit
exhibir animals a les pistes. Aprofito per felicitar la valentia del legislador
per enfrontar-se al totpoderós món del circ pels drets dels animals, i en canvi
deixar en pau a les desvalgudes empreses multinacionals.
Sigui com sigui el Circ Raluy és
tot espectacle, no hi ha teatre, ni trampa, ni mitges tintes. Quan un número és
bo i funciona el públic aplaudeix a més no poder i es posa dret, quan els
pallassos van massa lents la canalla es posa a jugar i córrer per les grades,
quan una acròbata falla i cau per terra el públic sent com a seu el dolor a les
costelles de la noia. El Circ
clàssic és espectacle en estat cru, i les menges crues, sense salses ni
condiments, o t’agraden molt o no t’agraden gens, i a més en una ració de dues
hores, perquè menys seria poc saciant. El circ té tant seguidors fanàtics com
detractors furibunds.
Publicat a la NW a l'abril de 2015
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada