El Ball del Naixement de Jesús a Betlem — by Antoni Veciana on

0 comment

Dimarts vaig poder escapar-me a veure el  Ball del Naixement de Jesús a Betlem , un ball parlat que va ser recuperat l'any passa...

2017: 425 anys de l'Aparició — by Antoni Veciana on

0 comment

Les definicions de  Tradició  ens diuen que és: «Acció de lliurar, entregar» i «Transmissió oral de pares a fills, de fets històric...

Els jocs dels campanars — by Antoni Veciana on

0 comment

Joan Sales a  Incerta glòria  ens parla d’una mòmia desenterrada que es troba en un convent saquejat pels anarquistes. Dreta, aguanta...

Dona no reeducable — by Antoni Veciana on

0 comment

Com en els vells temps, una de les joies del Teatre Lliure arriba al Bartrina. Som les cares de sempre, una mica més vells, una mica mé...

L'avar — by Antoni Veciana on

0 comment

Servidor no va anar al COS, em va fer mandra. Aquella mandra inabastable que fan les coses que no et ve de gust fer, o pitjor, que ja t...

Conte de tardor — by Antoni Veciana on

0 comment

Quin fred tan atroç!  Cau la fosca, la nit estava arribant. És la nit que ja no hi remor pels carrers. Enmig del fred i la foscor, una ...

Una cultura amagada sota el taulell — by Antoni Veciana on

0 comment

En un poble rural del Principat, en una terrassa amb vistes a un de tants paisatges reivindicats i manifestats per tal que no sigui d...

Dansa d'agost — by Antoni Veciana on

0 comment

“Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals”. Aquests versos d’Ovidi Montllor sorgeixen de la mateixa ...

Ens conservi la vista — by Antoni Veciana on

0 comment

TV3 l’encertava triant Guillem Albà per a presentar la gala Catalunya aixeca el teló . En aquest espectacle, per disgust d’alguns, e...

Ciutat sense flautista — by Antoni Veciana on

0 comment

Es va posar al llit però no podia dormir . Les podia sentir. No les veia, però sabia que hi eren. Havia pres totes les precaucions però...

Orenetes — by Antoni Veciana on

0 comment

Parlar de teatre a aquestes alçades de la temporada és difícil. Els darrer mes i mig els teatres han estat treballant a destall, però per ...

El nostre sant és el millor — by Antoni Veciana on

0 comment

Cel enteranyinat, rajos de sol que d'esquitllèbit finten núvols i les altes cases del carrer estret de l'Hospital . En clar...

Gascons — by Antoni Veciana on

0 comment

Als segles XVI i XVII milers d’immigrants gascons, ara en diríem occitans o francesos, van repoblar bona part d’una Catalunya que estav...

Les colònies postals — by Antoni Veciana on

0 comment

Hi hauria d'haver un ventilador de tres llargues aspes que penja del sostre, i que gira lentament . Ni això. L'ambient és sopor...

Una història eixuta — by Antoni Veciana on

0 comment

En un altre mitjà Josep Baiges va nomenar Reus com la ciutat dels paraigües trencats per la quantitat que se’n troben a les papereres...

L'endrapasomnis — by Antoni Veciana on

0 comment

Servidor creu que el més difícil dels gèneres teatrals és l’infantil, i el més desagraït: és mal pagat i mal considerat. El teatre fami...

Una història d’aiguardent, anunci patrocinat — by Antoni Veciana on

0 comment

Després del suggerent article sobre bacanals de la Meritxell Blay en aquesta secció , els meus instints es distreuen de segregar mome...

El pes de l'avellana — by Antoni Veciana on

0 comment

A la universitat s’hi aprenen moltes coses, sobretot allò que no entra en els crèdits educatius.  A començaments de carrera vaig dedicar se...

Microporno per calers — by Antoni Veciana on

0 comment

Fixar-nos en el que escrivim –ja ens estreny el plural ferraterià– a l’apartat de  comentaris del diaris digitals és relluir massa la v...

La favatada — by Antoni Veciana on

0 comment

Ens emocionem amb la catalanitat rural i bucòlica , d’estampa acolorida i de llàgrima fàcil quan sentim les notes de la sardana. Tot ...

Petits monstres — by Antoni Veciana on

0 comment

La programació del Bartrina comença a fer goig, tornem a poder veure el que està d’actualitat a les sales barcelonines. Això no agrada ...