La programació del Bartrina
comença a fer goig, tornem a poder veure el que està d’actualitat a les sales
barcelonines. Això no agrada tothom, el cap de la tercera força de l’Ajuntament
fa poc demanava que el pressupost de cultura es regalés als empresaris per a
fomentar l’ocupació. L’única fórmula que se m’acut en la qual un increment de
la ignorància equivalgui a una pujada de l’ocupació té la constant de la
precarització i l’explotació dels treballadors. Precisament una artista a
l’atur és la protagonista de Petits
monstres. L’autora brasilera, establerta de Barcelona Marilia Samper
retrata amb acidesa la crisi dels quaranta de la generació que se’ns va educar
dient que podrien ser a la vida el que voldrien, una idea que per molt bonica
que sigui, cap generació l’ha poguda atènyer. La protagonista, una artista
plàstica de vora quaranta anys que viu a casa dels seus pares perquè no té ni
feina ni gaire futur, assumeix els seus petits monstres, les seves mancances i les
frustracions de cara, sens amagar-se, fet que la converteix en una asocial i
inadaptada. Aquesta és una obra contemporània, tan en el fons, com ho era en la
forma, ja que originalment era una peça d’aquest gènere de rabiosa actualitat
que és el microteatre. Inicialment durava 25 minuts i es va representar a Terrats de cultura. Resulta que la
directora de Villarroel la va veure i va decidir portar-la a la seva sala, però
per a fer-ho calia allargassar l’obra per poder fer pagar entrada d’una obra
que durés una hora pel cap baix. Tots sabem que si s’han presentat més
convidats a casa i improvises un sopar allargant amb aigua el caldo que tenies
fet, ho fas pagant el preu de convertint-lo en un plat insuls. Doncs aquests Petits monstres pateixen d’això, el text
que té una certa gràcia i frescor, està tan estirat que perd el sabor, tot i
els esforços de les dues actrius, Vanessa Segura i Mireia Piferrer, per a
defensar-lo i mantenir-lo viu. Un sopar improvisat no és apte per a una
vetllada d’etiqueta, com ho és una representació al Bartrina... És més, se’t
pot arribar a regirar i tot.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada