Fàbrica teatral

Reus s’estrena com a Capital de la Cultura Catalana aquest gener, però el 2016 ha acabat de la millor manera teatralment parlant, serà difícil superar-ho.

Hem tingut dos espectacles muntats de manera amateur han tingut moments molt bons gràcies a una visió rigorosa de la feina que s’ha de fer abans de l’estrena.

Anem a pams: Al Bartrina la Gata Borda i el Tebac, reforçats per components d’altres companyies van estrenar L’estiueig de Carlo Goldoni. Aquest agredolça comèdia va ser muntada amb el ritme trepidant característic de la Gata Borda i el detallisme que sempre ha tingut el Tebac.  L’estiueig són tres comèdies enllaçades que Goldoni va pensar per representar en tres dies seguits, i que Ester Cort va aconseguir de sintetitzar i rellegir en dues hores, deixant intacte l’esperit de l’original. Una obra ben interpretada, millor muntada i que encaixa perfectament en la programació d’un teatre amb un públic tan exigent com el del Bartrina.

Al Bràvium, la companyia del teatre, amb la productora Lucky Luke, més un munt de col·laboracions afegides van fer la Cançó de Nadal, la versió musical del Conte de Nadal de Dickens. Un èxit de taquilla inèdit i totalment merescut. Comèdia, drama, música i misteri, professionals i aficionats, tots estaven sàviament endreçats perquè tots remessin alhora cap a bon port. Un espectacle que esdevindrà una cita fixa dels propers anys al carrer de la Presó com anys enrere ho va ser el Don Cuan Tenorio.

Les cireretes –professionals– del pastís van ser Les Supertietes, un espectacle familiar representat al Teatre Bartrina que ratllava la perfecció amb tres actrius monumentals, entre les quals la reusenca Barbara Roig brillava amb llum pròpia. Intel·ligència dramàtica, fluïdesa corporal, connexió amb el públic infantil, picades d’ull als adults: Excel·lent. I per reblar el clau, aquests dies al Teatre Nacional també brilla Pau Ferran, al Molt soroll per no res que dirigeix l’Àngel Llacer.

Queda clar que a Reus som capaços de generar productes molt dignes, si fóssim capaços de trencar fronteres mentals i produir amb visió de Camp de Tarragona, creixeríem exponencialment amb qualitat i públic.