Les ressaques de les barraques

Barraques està de ressaca, d’una ressaca mortal. Les barraques van néixer amb dificultat, amb totes les traves del món de part de la Casa Gran, però l’obstinació de les entitats les va fer créixer i, durant una època, una associació no era ningú si no era a Barraques, com passa per Sant Jordi. La pluralitat de formes i de veus era complexa de gestionar, però ben enriquidora: hi havia diversitat musical, actes culturals paral·lels, i fins i tot es va assajar una connexió amb el Barri Immaculada per tal que la cosa quallés.

Alguns culpen de l’agonia de l’excés de seguretat. Bé, seria una irresponsabilitat descuidar-la: el 2005 un delinqüent habitual va clavar ganivetada mortal a Josep Maria Isanta en el curs d’una festa popular a al Patum. El 2014 el TSJC va culpar a Interior per una negligència en el dispositiu policial aquella nit. Grupets de delinqüents semblants s’havien vist proliferar per Barraques de Reus. Recordo una nit de barraques de 2011 que un grup d’aquests va tirar un noi per terra que passava per allà i li van arriar patades al cap fins que van escapolir-se quan s’hi van acostar els de seguretat. Afortunadament a Reus no ha passat mai res tan gros com a Berga, per què? Perquè els reusencs som millors? No, per la seguretat. A ningú li fa gràcia que li remenin la bossa, ni que el tinguin en una cua, i potser que el tractin amb poca educació, o fins i tot de males maneres, com a vegades passa. En tot cas seria una irresponsabilitat imperdonable negligir la seguretat. És un dels molts preus que hem de pagar per tenir una societat mal educada i violenta.

Barraques mor d’èxit, la dimensió de gent que s’hi atansa obliga a unes mesures que naturalment no agraden. No hi ha solució per a Barraques, les coses naixen amb il·lusió, creixen amb força, tenen un moment de plenitud i després ve la decadència i el final.

Potser les Barraques han de morir perquè neixi una altra cosa, potser dels ossos en neixin diverses opcions descentralitzades i variades que defugin les aglomeracions, sempre que des de la Casa Gran es tingui prou vista com per deixar-les néixer. Per Sant Pere els de Reus sortiran a passar-s'ho bé. Abans hi havia les revetlles privades, ara les Barraques, potser és el moment de passar el full del calendari.