Tothom sembla molt nerviós. La cordura no és un estat natural, cal treballar-lo, com tot en aquesta vida. Aquell que sent cent veus al cap en diuen que té una trastorn psíquic, però aquell que llegeix mil veus al mòbil, en diem usuari de twitter.
Pensem el que pensem, vulguem el que vulguem, cal prendre-s’ho amb calma. Bevem aigua, fem un passeig, tanquem el mòbil i mirem el cel. Si cal desinstal·lem-nos les aplicacions de twitter i facebook del mòbil. Quedem amb els amics, fem foc i posem alguna cosa a torrar a la brasa mentre obrim una ampolla del vi que més ens plau.
Passarà el que hagi de passar i també el que vulguem que passi, però també pot passar tot sense que perdem la temperança i l’elegància.
Som mediterranis, ens bull la sang de pressa. Les olles queden brutes després de les bullides. A tots ens ha passat, no cal que ens torni passar.
Les formes és l’últim que podem perdre.
Temperança.d’ànims. Justícia en la voluntat. Prudència en les idees. Fortalesa en les accions.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada