8. Twin peaks

Si David Lynch hagués acabat Twin Peaks quan es va saber qui havia matat a la Laura Palmer estaríem parlant de la millor sèrie mai feta a la història. Els catorze primers capítols d’aquesta sèrie són una obra d’art majúscula. Cada escena per si sola et deixa amb la boca oberta.

Gairebé vint-i-cinc anys després de ser estrenada, de Twin peaks només ha envellit aquella estè ca norantera que ara ens sembla tan horrible, i que d’aquí quatre dies tornarà a estar de moda. 

Twin peaks són moments horripilants, talment com Psicòsi o El resplendor. També és una fantàstica banda sonora d’Angelo Badalamen , amb una cançó de tols d’inici que s’ha conver t en la icona de la música de misteri. Twin peaks és un amagat poble de l’Amèrica profunda que amaga enigmes, misteris i surrealisme. Cadascun dels primers capítols de la sèrie és una llicó de cinema de televisió, amb escenes i transicions d’escenes que són veritables joies. De fet, als cinc primers minuts de Twin peaks hi ha més traça que en moltes altres sèries senceres: Un senyor es lleva com cada dia, agafa d’esma els trastes per anar a pescar, com fa cada dia, va cap a la platja com cada dia i amb una sola mirada ens adonem que tot ha canviat i que mai res serà igual en aquell paisatge rural.