5. Battlestar Galactica

Una sèrie de ciència-ficció al cinquè lloc? Buuhhh!!! Fora!!!

Un moment.

Sí, Battlestar Galactica és una sèrie de ciència-ficció, un remake d’una distreta sèrie dels 70 que vam veure per TVE1 les tardes d’estiu. Però la nova versió s’allunya del gènere d’aventures, la nova utiitza la ciència-ficció com a metàfora. Galactica és una sèrie que, amb la disfressa d’una galàxia llunyana, pot dedicar-se amb llibertat a furgar dins les pors i misèries del món occidental després dels atemptats del 11/09/2001. A Galactica els enemics i gairebé destructors de la humanitat són els cylons, robots super moderns creats pels mateixos humans i que poden fer rèpliques humanoides impossibles de distingir d’un humà. La paranoia està servida. Segueix...

Galactica és una sèrie fosca, densa, exasperadament lenta. Els protagonistes són com condemnats a mort que no saben quin dia s’obrirà la porta de la cèl·la (o apareixerà la flota cylon) per a enviar-los a l’altre barri. Galactica parla de la supervivència individual i col·lectiva, i com ens aferrem a qualsevol ferro roent per atènyer aquesta supervivència. L’extinció de la espècia humana que ens planteja la sèrie és equiparable a l’extinció d’un poble, una llengua, una cultura... De fet el guió ho fa volgudament. Alguns lluiten a mort, d’altres es deixen comprar per l’altre bàndol, d’altres juguen a puta i la ramoneta, d’altres es tornen igual de bès es que l’enemic i renuncien a la manera pròpia de fer les coses per sobreviure. La pe ta flota de supervivents humans segueix el seu èxode buscant un nou planeta que els aculli, busca la seva Ítaca contra els enemics que els encalcen, que s’infiltren entre ells i que fins i tot es fiquen al llit amb ells i els diuen dolces paraules a cau d’orella.