Sant Joan és la festa del Solstici, per tant està molt relacionades amb el sol, però també amb l'aigua. Encara avui hi ha molta gent que pren banys de mar la matinada de Sant Joan. També per Sant Joan la meva àvia i les seves amigues tiraven paperets a les fonts per mirar de descobrir com seria el marit amb el que es casarien. Sant Joan és una festa molt relacionada amb l'aigua i les fonts.
Al llibre La estación de amor, de Julio Caro Baroja, aquest ens explica com els antics cultes a les nimfes aquàtiques van ser cristianitzats i la majoria de vegades dedicats a Sant Joan. D'aquestes fonts amb l'advocació al sant baptista, l'analogia és clara, d'algunes se'n diu que la seva aigua és medicinal, o d'altres intermitent. Un cas clar són les Fonts Tamariques de Palència, que s'omplen i es buiden arbitràriament diverses vegades al dia. Aquestes ja van sorprendre a Plini el Vell quan els romans van conquerir Cantàbria. Des de llavors s'ha donat un caire mític i endevinatori a les fonts, i el segle XIII van ser cristianitzades quan van construir l'ermita de Sant Joan al costat.
La font de Sant Joan que hi ha entre el Puig d'en Cama i el coll de la Batalla podria ser un cas semblant. Dubto que mai es trobi documentació sobre aquesta i mai podrem saber la història de la toponímia de la font. La font de Sant Joan del Baix Camp és intermitent, però no crec que sigui una font vauclusiana com les fonts intermitents més famoses, sinó que senzillament a les èpoques humides raja, i quan hi ha sequera no raja.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada