Ell és aquell que va matar Franco

Joan-Lluís Lluís fa anys que escriu grans obres i també obres mestres. El dia de l'ós per mi és una darreres, de fet em va deixar tan aclaparat que tot el que llegit d'ell després d'aquesta m'ha semblat boníssim, però no com El dia de l'ós. Potser va ser la sorpresa de llegir algú que trencava literàriament les percepcions, com després porta a l'extrem a Aiguafang. Per mi és un dels millors escriptors de llarg recorregut de la literatura actual.

Jo sóc aquell que va matar Franco m'ha semblat un perfeccionament d'El navegant. De fet tot i el canvi d'escenari, el personatge d'Agustí Vilamat em sembla, en certa mesura, la reencarnació d'Assiscle Xatot. Tots dos són persones solitàries i reflexives enmig de la bogeria autodestructiva europea dels segles XIX i XX. Tots dos passen i pateixen per França i, alhora, veuen esparverats la bestiesa absoluta de l'imperialisme i el colonialisnme. L'individu borni contra la col·lectivitat cega.

Darrerament han sortit diverses ucronies relacionades amb la Guerra Civil, Els ambaixadors d'Albert Villaró en va ser una de les més comentades, i ara Joan-Lluís Lluís fa la seva. Si Franco hagués entrat a la Segona Guerra Mundial és el teló de fons d'aquesta novel·la, de fons totalment, perquè el focus està posat en Agustí Vilamat i el seu amor immens per la Llengua Catalana. Aquets estima fa que tots els successos històrics i barrabasades que passen, ell sempre les posi en relació amb la Llengua. Per tant, que bona part del llibre passi a la Catalunya Nord, dóna per moltes reflexions. Fins i tot moltes que són transposables a la nostra realitat: com la d'un vell nord-català que va lluitar a la guerra del catorze per França, i que si assumeix que tot el que va patir i perdre, ho va fer per un concepte, una idea, una nació, en la qual ell no hi cap, la seva vida haurà estat un fracàs.

En aquesta obra Lluís-Lluís sembla concient que ha vogut fer un best-seller, malgrat la nostra petitesa. Lluís té ofici per fer un supervendes i alhora poder dir el que vol i donar d'amagat preses de xocolata als seus lectors militants. Joan-Lluís Lluis també ha fet una novel·la que t'enganxa, que a partir de pas l'equador del llibre no pots amollar-lo, i com que és un escriptor grandiós, ajusta el ritme narratiu a l'ànsia del lector per passar fulls. En definitiva, aquest sí que ha estat un Premi Sant Jordi ben merescut.