Fa uns anys em van explicar que a Alemanya estaven provant d'abandonar els avorrits formats de conferències i xerrades i estaven introduint el teatre per a difondre temes d'interès públic. Uns dels grups pioners és el Freiburg Scientific Theatre i donat que a Alemanya hi ha molta sensibilitat ambiental, sobretot fan performances i tallers relacionats amb la sostenibilitat. No ens pensem que són un grup d'anar per casa, sinó que treballen per universitats i congressos internacionals. El teatre sempre ha tingut la flaca de transformar la societat, però aquest teatre científic té com a objectiu aquesta finalitat social, i no tant buscar una experiència artística.
A Catalunya una companyia que ha fet una cosa semblant és La conquesta del pol sud, però amb un gènere que en podríem dir més aviat Teatre-documental. Pel Fitt vam poder veure, tot patint una calor extrema al teatre Metropol, l'obra Raphaëlle que és tracta sobre els problemes de gènere. La conquesta hi té la mà trencada, perquè van aconseguir fer un espectacle viu, dinàmic i interessant sobre les qüestions de gènere. Barrejant els audiovisuals i el testimoni/interpretació de la protagonista van aconseguir que el públic ens féssim preguntes. Ara bé, quan et fas preguntes, també qüestiones el plantejament, perquè al començament del documental sembla que aquest es fonamenti en posar en dubte la divisió de sexes que ha construït la societat occidental-judeocristiana (els avantpassats indoeuropeus eren una altra cosa), però el relat de tot plegat avança cap als problemes que ha tingut la protagonista en el fet de transitar d'un a un altre sexe. O sigui, de ser un noi a poder ser una princesa de Disney com ella va somniar de petita.
En un primer moment se'ns planteja de tirar a terra les parets que separen els sexes, i acabem amb una explicació dels problemes que hi ha per sortir d'una habitació i entrar en una altra. I no només això, sinó que pel fet que un home vulgui ser dona, pren consciència dels problemes quotidians que tenen les dones dels quals els homes no hi parem esment. En un moment Raphaëlle es lamenta de l'assetjament que alguna vegada ha patit per ser trans, però és el mateix assetjament que pateixen milers de dones cisgènere pel sol fet de ser dones i anar soles.
Sigui com sigui, el muntatge ens planteja preguntes i matisos, que era el que pretenia en un primer moment, per tant el podem considerar del tot reeixit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada