Una gran Sebastiana XXI del Castillo

El dimarts 18 de setembre es va estrenar a la plaça de les Cols de Tarragona el renovat ball parlat de la Sebastiana del Castillo. Aquest ball parlat es va representar a Tarragona sobretot, però també a Reus i a d'altres poblacions durant el segle XIX i fins i tot va arribat fins al primer terç del segle XX, per això el Xavier Amorós recorda a les seves memòries haver vist el ball de petit i explica que l'impressionà força. De la història de la Sebastiana del Castillo en podreu trobar múltiples referències que us l'explicaran molt millor que no pas jo. 

La colla de la Mulassa de Tarragona va decidir per seu 30 aniversari de recuperar aquest ball parlat. Si us he de ser sincer, la cosa feia mala cara, ja que tenia molts factors en contra: Quan una colla vol fer un ball parlat i no són una companyia de teatre o que no han fet mai d'actors acostuma a ser molt dolent. El text de la Sebastiana del Castillo és molt del gust del segle XIX, ara representat tal qual tenia molts punts per ser llarg i pesat.

Però a vegades els miracles succeeixen. La Sebastiana del Castillo de la Tarragoan del segle XXI és una autèntica meravella. Certament que hi ha actors que no estan prou rodats, però si al darrera hi ha un director que sap col·locar bé els peces, l'obra pot roda sense imprediments. Per començar, l'adaptació del text que han fet Enric Garcia i Marc Chornet és per emmarcar, i la direcció és magistral. En primer lloc han sabut donar vida a un text antic que, tot i que és dels millorets del gènrer, tampoc no es per fer volar coloms. La primer part del ball segueix fil per randa el text antic, però com que els actors i actrius saben dir el text, i saben què diuen, aquest passa força bé. La segona part és una adaptació molt lliure del text, en el qual els bandolers andalusos es transformen en bandoleres feministes catalanes, i és la part en la qual s'introdueixen crítiques a l'actualitat que acosten el text a l'espectador sense que rasqui. En aquesta part, la Sebastiana XXI posa a les dones en peu de guerra per a lluitar per coses tan elementals a no ser mortes ni violades. Finalment, la conclusió de l'obra retorna al text original, i així s'acaba.

Com podeu veure al vídeo que incloc, la posada en escena és molt sobria, tot i que amb picades d'ullet al passat, com el cavallet de la Sebastiana que explicava Amades, o les cares emblanquinades dels actors que narrava Amorós. El director Marc Chornet s'ha centrat en la interpretació dels actors, la dicció i sobretot en la interpretació coral d'un ball parlat, un fet que crec que ha fet magistralment, i que és una lliçó per a tots els altres balls parlats. I torno a parlar de sobrietat, ja que aquesta Sebastiana XXI amb senzillesa i bon gust sap interpretar les morts i recrear els diferents espais de l'obra amb la  lleugeresa d'un mocador vermell,  l'esbeltesa d'un pal de dos metres, o la coreografia i la música que saben ser una eina al servei de l'acció, i no només un separador d'escenes

Abans he dit que els miracles succeeixen, no és veritat, no crec en els miracles, sinó en la bona feina, com la que ha fet aquesta Sebastiana XXI. Espero que no només la repeteixin cada any, sinó que la repeteixin moltes vegades cada any i que no és quedi només a Tarragona. per molts anys la Sebastiana del Castillo.

Val a dir que és molt fàcil veure els balls parlats tarragonis, perquè sempre hi ha mitjans de comunicació pendent d'enregistrar-los i emetre'ls, cosa que no passa en totes les poblacions.