Un tros de lo nostro



Vermut, patates Laurie, tortellet, avellanes, sifó, pa de pagès... Però també Port Aventura, la petroquímica, la Renfe... I encara plegar els llençols així, els mitjons aixà i o els usos diferents dels draps, depenent de si són de rus o de roba. Tot això són els elements tangibles d’uns fils invisibles que detallen una topografia imaginària que condiciona les nostres passes. Una altra nit de Pau Ferran és una obra molt de Reus que es va estrenar a la Sala Trono Armanyà de Tarragona. Però el fet de ser molt de Reus no la condiciona, ni és el motor. Els elements identitaris hi són, però podrien ser substituïts per d’altres, si poséssim Chartreuse enlloc de Vermut tampoc canviaria massa, perquè és el relat d’un lloc el que investiguen en escena Pau Ferran i Bàrbara Roig. Això és interessant perquè partint de llocs comuns, per exemple posem una calçotada, cadascú pren per bona una història d’aquesta calçotada i aquesta supera la realitat per passar a ser la veritat. Llavors veritat i mentida no depenen del que ha passat, sinó de com s’ha explicat una història. D’això va Una altra nit: d’agafar l’imaginari col·lectiu d’aquest racó de món, inserir-lo en a l’escena Nit de Harold Pinter i veure com la història que en surt pren cos, i esdevé independent i autosuficient per ella mateixa. Harold Pinter és la sendera, però Harold Bloom marca les girangonses, perquè la realitat és una invenció del llenguatge, i no al revés; i Proust és l’atmosfera perquè la història que expliquen aquesta altra nit no deixa de ser el símptoma del que som, del que és lo nostro.

Si aquest exercici pot ser una mica difícil d’entendre, encara ho pot ser més d’explicar en escena, i no sé si tindria el mateix resultat sense la traça de l’autor i actor Pau Ferran i la meravellosa interpretació de la Bàrbara Roig. Veure actuar junts al Ferran i la Roig ja és un motiu suficient per anar a la sala Maldà de Barcelona a intentar repescar aquests trossets d’històries nostres, per si de cas no són programades a la ciutat on han nascut.

Publicat a la revista NW d'octubre de 2019


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars