En menys d’una setmana hem vist dos espectacles ens els quals hi ha participat el creador cambrilenc Iban Beltran. Al Fortuny va passar una magnífica Fi de partida de Samuel Beckett, amb un repartiment de primera divisió: Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón dirigits per Sergi Belbel i en el qual el Beltran en feia l’ajudantia de direcció. Cal felicitar-los a tots per fer un Beckett lleuger, intel·ligible, i fins i tot amb el punt juganer que es pot extreure a les situacions absurdes que convoca el text. El muntatge ve a dir que l’existència és una carallotada, així doncs, fem el carallot.
Aquesta manca de pes pesat i de forçada transcendència també la vam trobar a Sinó a aquestes hores ja faríem tots malves que es va fer l’últim dissabte de maig al Bartrina. Iban Bertran va dirigir aquest espectacle produït pel flamant Bartrina Territori Creatiu i que comptava amb la flor i nata dels creadors escènics reusencs del moment. Tot aquest magma va agafar com a tema de partida un altre magma com va ser el Grup Modernista de Reus de finals del segle XIX. Fer un espectacle dels modernistes no era fàcil, els seus textos poden ser durs a les orelles actuals, però el resultat va ser entusiasmador. L’espectacle es va bastir a partir de l’autoficció dels intèrprets i el pòsit que han deixat els modernistes de ca l’Aladern. Tot això es va barrejar amb gràcia i va trobar moments tan meravellosos com la posada en escena de la Festa Druídica -ara ja no es pot dir que no s’ha fet mai-; van tenir l’atreviment de recitar sencer La falugueta, el poema del Camp de Tarragona de Josep Aladern, sense que fos especialment pedregós; i també va haver-hi sorpreses com l’aparició en escena del Comando Avellana i el seu botí més preuat.
Comptat i debatut, hi ha moltes maneres d’acostar-se als textos i als autors clàssics; una de molt vàlida i molt agraïda pel públic, és esporgar el text de malves i de botja, i presentar-lo a l’escenari amb lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. Parlant en plata: fent-ho tal com ara ens agrada.
Publicat a la NW de maig de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada