Pratdip és un poble que té un potencial turístic com el que
té Prades: un clima més fresc que la resta del Camp, torres medievals, una
església de transició del romànic al gòtic, un aspecte de poble de pessebre, un
ric imaginari amb el record dels dips i el guerriller Carrasclet voltant pels
rodals, unes relativament bones connexions viàries i sobretot la magnífica serra
de Llaberia que encara és tan desconeguda com el mateix Pratdip.
Un fantàstic itinerari és el de la seda
que ens porta de Pratdip a la Miranda de Llaberia.
Si
deixem el cotxe a l’entrada del poble i seguim la carretera en direcció a
l’ermita de Santa Marina, a mà dreta als pocs metres deixem un camí que ens
portaria al Cabrafiga, a la següent intersecció trenquem a la dreta i seguim
unes marques blanques i grogues, és el PR-C 96, el camí de la Carabassa que ens
aproxima a la Seda. Pugem
sense parar i guanyem metres envoltats aquests dies d’ametllers florits.
Trobem una pista i poc després a mà esquerra trobem uns indicadors que ens
porten a la Seda, abandonem les marques blanques i grogues i a par r d’ara
seran sempre blaves. Guanyem metres ràpidament i el terreny es fa molt
pedregós. Som al camí de la Seda, alguns diuen que aquest nom és perquè el
corriol és tan prim com un fil de seda i cal anar-hi amb compte. Sí que cal
estar atent, però de perill ben poc. Arribem al pujol de la Seda, hem guanyat
més de 300 metres
i con nuem pel coll de la Seda, aquí haurem de fer servir les mans per grimpar
per les roques, però sense perill si tenim un bon clima. Aquest coll és entretingut però divertit, passem pel pas del Senglar i ben aviat el camí s’eixampla i
arribem a una planeta, davant tenim el Morral, una roca gegantina, abans haurem de
triar si volem coronar el Mont-redon (859) o bé sortejar-lo per l’esquerra, jo
recomano anar recte i pujar-lo. Passem el Morral i d’altres puntes curioses i
amb una mica d’esforç ja som dalt el Mont-redon. Tenim una vista panoràmica de
la Serra de Llaberia per un costat, i per l’altra de la planúria del Camp i del
mar. Davant nostre veiem els propers cims que farem: la punta de Fornells, la
Creu de Llaberia i la Miranda, de la qual en destaca el que sembla un gegantí observatori OVNI, però que és un radar de la Generalitat. Ara
tot és seguir les marques blaves i en una mitja hora haurem fet el recorregut.
Presteu atenció entre la Creu de Llaberia i la Miranda hi ha una raconada amb
una creu de pedra que porta la inscripció 4-8-1939, és la creu de l’Estavell, col·locada
al lloc on un pilot alemany de la Luffwaffe es va estavellar un mes abans de
l’esclat de la
Segona Guerra Mundial i la seva muller va venir d’Alemanya a
portar aquesta creu. Poc després serem a la Miranda, o el Molló, i tenim davant
la gran Mola
de Colldejou, que des d’aquest costat no té l’aspecte de fortalesa que té des
del Camp o el Priorat, sinó que sembla un gegant ajagut. Per tornar es pot
refer el camí o bé passar pel camí dels Recingles, que passa per sota de totes
aquestes puntes que us he explicat i que ens portarà també al lloc de sor da.
Entre tot cinc hores ben aprofitades.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada