Al
Montsant cal anar-hi previngut, s’hi ha d’anar amb temps, abric, aigua i menjar
suficient perquè se sap quan se surt però dificilment quan es torna, sobretot
quan vas per camins que no coneixes o coneixes poc i t’has de refiar del mapa i
la teva capacitat d’orientació.
L’excursió
comença com tantes d’altres a la Morera del Montsant, agafem al camí del Grau
dels Barrots, fem l’aproximació pujant fort i deixant a mà dreta les Tres
Roques. Arribem al peu d’una impressionant paret que sembla impossible de
passar si no és escalant, però seguint el camí trobem una pe ta escletxa,
entrem i a la meitat haurem de grimpar pels ferros que hi ha clavats a la
paret, no és difícil. En res ja som dalt del cingle i només hem de vorejar-lo
amb unes vistes impressionants del Priorat, per això en aquest tros de camí hi
ha el Balcó del Priorat no apte pels que pateixen de ver gen, però que ningú
s’espan , ja fa temps que van col·locar un cable clavat a la paret que ens pot
salvar d’un pas en fals. Imagino que van ser la secció excursionista del Reus
Deportiu que també van marcar molt bé la zona, chapeau per a ells.
després d’aquest fantàstic camí arribem a un pal indicador, a
mà esquerra entrem a la
Serra Major , i a mà dreta baixaríem altra vegada a al Morera
pel Grau del Carrasclet. Seguim el PR ja som a la Serra major, l’espina dorsal
del Montsant, un paisatge lunar singular. Poc després arribem al GR-171 que
seguim recte fins que a mà esquerra tornarem a agafar un altre PR (blanc i
groc) compte que hi ha un laberint de corriols segurament fets per les cabres i
que ens poden embolicar. Aquí hem de seguir sempre marques i fites, si les
perdem toca recular a trobar el camí. Doncs després de dues roques a mà
esquerra de GR empalmem amb el PR, el qual les marques ja estan molt gastades
però ens duran a l’enorme cova de l’Ós. La intenció és visitar la Llibreria,
per tant deixarem el PR pel segon ramal que trobarem indicat per una fita. O
sigui que deixarem el camí de la Pleta i passarem pel corriol que hi ha al peu
del Serret de la Junça, val a dir que està molt brut de vegetació però que no
és perdedor. Una bona estona més tard arribem a La Llibreria, són tres enormes
portes naturals a la roca, talment com si fossin l’espai que queda entre els
llibres en un prestatge. Si ens endinsem en algun d’aquests ens trobem amb un
laberint d’avencs a la cova que comuniquen entre si, la veritat és que no vam
explorar-ho tot i només vam fer un tram i vam tornar per on havíem vingut, si
sou valents exploradors pot ser una bona experiència. Con nuem caminant i
arribem al Pont natural de l’Obaga, un enorme forat a la roca que ens fa
recordar el pont gò c de Camprodon. Aquí aneu amb compte, naltros volíem baixar
a l’Engolidor per remuntar els Ventadors, però el que semblava el camí va
resultar ser un barranc amb una pendent terrible que ens va deixar al darrere
de l’Engolidor, en uns tolls d’aigua preciosos però que no tenien continuïtat, o
sigui que vam haver de refer tot el barranc a pas de puça. Entre baixar, buscar
una sor da i remuntar dues hores perdudes. Ens vam adonar que el camí sor a de
l’altra banda del Pont. Renunciem a baixar a l’Engolidor i posem rumb cap a la Morera. Traspassem
el Pont natural pel forat i agafem un camí que gira a l’esquerra, direcció Sud
cap a la Serra Major
tota l’estona. Val a dir que les vistes del Ventadors i de les serres del
Sarraí i de les Espadelles des d’aquí són impressionants. El camí, encara que
brut, ens porta de nou al PR, podem triar anar cap a un costat o l’altre, els
dos són bons per tornar a la
Serra Major , triem passar per la Font de les Canaletes i poc
després deixar el PR en un altre indicador del Reus Deportiu que ens marca el
Barranc del Vidalbar. Una bona estona després passarem per la també enorme cova
del Soronelles. Una mica més endavant a mà dreta del barranc ja veurem un altre
pal indicador que ens indica el grau de la Grallera, un dels més senzills del
Montsant, només cal seguir-lo i en poc temps ja serem a la Morera. Tot i així
vuit intenses hores d’excursió, però ha valgut la pena.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada