Ens van presentar Treme com al nova The
Wire. El canal HBO necessita desesperadament un nou èxit davant de les magnífiques temporades que està fent la
competència (Breaking bad, Mad Men, Homeland...). Treme són les històries
creuades
de diverses famílies que intenten sobreviure a la Nova Orleans
destruïda pel huracà Katrina. HBO posa a David Simon al capdavant d’una nova
sèrie que tracta de les dificultats per a sobreviure en una ciutat amb la
majoria de
població negra. I li posa a disposició un pressupost que li serveix per a
treballar, almenys la primera temporada, amb el genial John Goodman -ex Rosseane-.
Cap sèrie americana havia explorat tant la relació de
l’ésser humà amb les seves tradicions i les seves festes. Després de la
destrucció de la ciutat, molts dels personatges de Treme s’aferren a les
tradicions, als carnavals, la música com a única cosa que perdura a les seves
vides. L’huracà els va prendre la feina, la casa, els éssers es mats, els
veïns, el paisatge... però no els podia prendre allò que era immaterial, allò
que era ín mament seu. Gràcies a això Treme ens dóna a conèixer tradicions com
el cajun courir de Mardi Gras, els indis de mardi Gras, les Second lines... I
aquestes tradicions se les prenen seriosament, de manera que el dimarts de
Carnaval poden ser infidels a la parella i el dimecres de cendra engegar a dida
l’amant perquè el calendari, i les persones que el fan, han canviat.
Treme és una sèrie de persones desorientades que busquen
allò que l’huracà els ha pres. Antoine Batiste (Wen-dell Pierce) és un trombó
que busca la manera de tornar a trobar una posició acomodada i sobreviure a la
misèria només amb el seu trombó. Ladonna busca el seu germà desaparegut a
l’huracà, o pitjor, dins el grotesc sistema policial/judicial. Creighton (John
Goodman) busca tornar a posar a Nova Orleans al lloc que li correspon al món.
Albert ”Big Chief” (Clarke Peters) busca sen t a tot plegat perpetuant les
tradicions. El seu fill Delmond (Rob Brown), un trompeta d’èxit, busca refer
ponts amb el seu pare, i sobretot entendre’l a través de la seva recerca de les
arrels del Jazz. La xef Jane
e (Kim Dickens) busca la manera de fer sobreviure el seu restaurant que pateix
talls de llum, de gas, d’aigua i de subministraments constants. I Davis (Steve
Zahn) busca de l’huracà no li estronqui la festa esbojarrada. Tot plegat
conforma un tapís de relacions humanes molt ben trenades la primera temporada,
i que lamentablement a la segona s’esfilagarsen i deixen a tot plegat com a una
simple pròrroga de la primera.
Capítol
a part mereix la
música. Tampoc en cap altra sèrie la música havia estat tan
ben tractada com a Treme, no s’espera menys en una sèrie ambientada a Nova
Orleans. Cada capítol gaudim d’actuacions de grups de primera línia. En defini
va, una sèrie molt bona amb uns desastrosos índex d’audiència i que sobreviurà
fins a la quarta i darrera temporada, pel fet que a la cadena HBO li complauen
els afalacs -en aquest cas merescuts- de la crítica especialitzada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada